Què hem de saber sobre les baixes laborals per la COVID-19?

A conseqüència de la COVID-19, es va aprovar l’equiparació de la situació d’incapacitat temporal (IT) per aïllament o contagi dels treballadors a una situació d’incapacitat temporal derivada d’accident de treball, només a l’efecte de la prestació econòmica.

La sisena onada de la COVID-19 ha generat un torrent de baixes laborals, i són molts els dubtes que s’estan plantejant sobre aquest tema per part dels treballadors i empresaris.

Fa uns dies, la Comissió de Salut Pública, en la qual estan representats les comunitats autònomes i el Ministeri de Sanitat, va acordar per unanimitat reduir la quarantena de tots els positius per COVID-19 a set dies enfront dels deu fixats fins avui. Una mesura que va en línia amb països de l’entorn com el Regne Unit, Itàlia o França.

D’altra banda, el Govern de Catalunya acaba d’autoritzar que les proves casolanes d’antígens que donin positiu valguin com a prova per tramitar la baixa laboral a través d’Internet. Així es vol reduir la pressió en els ambulatoris al mateix temps que s’apel·la a la responsabilitat per evitar fraus. En aquesta mateixa línia, altres comunitats autònomes, com Madrid, han revisat els seus protocols per permetre la tramitació telefònica de la paperassa.

Vegeu: enllaç a l’estratègia de detecció precoç, vigilància i control de la COVID-19 elaborat pel Ministeri de Sanitat

Qui poden demanar la baixa laboral per COVID-19?

Les persones que estan obligades a fer quarantena. És a dir, aquelles que han donat positiu en una prova diagnòstica o són contacte estret d’un positiu sense tenir la pauta completa de vacunació. Qualsevol persona que tingui símptomes de COVID-19 o hagi realitzat un test positiu pot sol·licitar la baixa laboral en el seu centre de salut.

Tal com ha establert la Comissió de Salut Pública, els contactes estrets d’un positiu de COVID-19 que estiguin vacunats no hauran de fer quarantena, i, per tant, no necessitaran demanar la baixa laboral. No obstant això, si el treballador és convivent d’una persona infectada amb el virus, el normal és que el metge li estengui el comunicat si no és possible teletreballar.

Perquè les absències al lloc de treball quedin degudament justificades, el treballador s’haurà de trobar en situació d’incapacitat temporal (IT), expedida i reconeguda pel Servei Públic de Salut. No n’hi haurà amb un resultat positiu en una prova d’antígens. Aquest resultat haurà de ser comunicat al Servei Públic de Salut de la nostra comunitat autònoma, perquè, si no poguessin confirmar aquest resultat amb una segona prova, tramitin la baixa per IT.

Qui dona la baixa per COVID-19?

Quan un treballador pateix la COVID-19 o bé ha de romandre en la quarantena obligatòria a causa d’un contacte directe, correspon emetre la baixa laboral al metge de capçalera (atenció primària). En aquest cas, les baixes no les dona la mútua, sinó el metge de capçalera i no és obligatori que el treballador acudeixi en persona al centre de salut perquè el metge faciliti la baixa. Una vegada que la tingui, el treballador ha d’enviar el comunicat de baixa a la seva empresa.

Aquest tipus de baixes es consideren com a “baixa per contingències comunes”, és a dir, no tenen la consideració d’accident o malaltia professional, però no obstant això, es paguen com si es tractés d’aquests últims. És una mesura especial i exclusiva per a les baixes per COVID-19 que es regula en el RDL 6/2020.

El diagnòstic de la COVID-19, el tractament de la malaltia i l’establiment dels períodes d’aïllament es realitzarà només a través de la xarxa sanitària dels Serveis Públics de Salut de les corresponents comunitats autònomes (atenció primària) i no hi haurà intervenció de les mútues.

Quan el treballador pertany al sector sanitari, la baixa si és considerada contingència professional.

Prestació en cas de baixa per COVID-19

A conseqüència de la COVID-19, es va aprovar l’equiparació de la situació d’IT per aïllament o contagi dels treballadors a una situació d’incapacitat temporal derivada d’accident de treball, només a l’efecte de la prestació econòmica.

Atenció. En tenir un règim econòmic similar al de les contingències professionals, el treballador rebrà el 75 % de la base de contingències professionals del mes anterior i el cobrarà sense dies de descompte, és a dir, des de l’endemà a la baixa fins a la data de l’alta. El 75 % de la base és la quantitat mínima que regula la legislació, però hi ha alguns convenis col·lectius en els quals se’l reconeix al treballador el dret a rebre el 100 % de la seva base de cotització. Per això cal consultar si el conveni col·lectiu contempla aquesta millora a càrrec de l’empresa.

En les baixes per COVID-19, ja sigui per haver-se confirmat la malaltia, o per una quarantena obligada, cal romandre aïllat i no es pot teletreballar.

A les baixes per COVID-19 se’ls ha donat una especial protecció econòmica des de la Seguretat Social. Fins i tot sent contingències comunes, es paguen com les professionals. La diferència és important, perquè per exemple, una grip és una baixa per contingència comuna i es paga d’aquesta manera: els primers tres dies de baixa no es cobra res. Del 4t dia al 20è es cobra el 60 % de la base reguladora i a partir del dia 21è es cobra el 75 % de la base reguladora. En les baixes per COVID-19 es cobra el 75 % des del primer dia.

Qui paga la baixa per COVID-19 d’un treballador? El salari íntegre del dia de la baixa estarà a càrrec de l’empresari, amb independència que hi hagués hagut o no, prestació laboral efectiva el dia de la baixa mèdica. A partir de l’endemà i en els successius, el pagament de la incapacitat temporal estarà a càrrec de l’entitat que protegeixi la contingència professional dels treballadors de l’empresa (INSS, mútua, etc.). A efectes pràctics, en la majoria dels casos és l’empresa la que li paga al treballador els dies de baixa en la nòmina, mitjançant un pagament delegat.

A més d’aquestes situacions, és possible que algun treballador sigui considerat especialment sensible al risc biològic derivat del virus SARS-CoV-2 pel servei de prevenció, com ha ocorregut amb les treballadores embarassades o els treballadors més grans de seixanta anys, amb obesitat mòrbida o amb diabetis, per exemple. En aquests casos:

  • L’empresa està obligada a adaptar el lloc de treball de l’empleat per garantir que la seva exposició sigui acceptable.
  • Si l’adaptació no és possible, haurà d’assignar a l’afectat un altre lloc de treball sense risc d’exposició. No es podran assignar funcions que suposin un menyscapte de la dignitat professional de l’afectat, respectant-se la seva retribució (si són funcions de categoria inferior) o satisfent el salari superior que correspongui (si se li encomanen funcions de superior categoria).

Quan tampoc sigui possible l’assignació d’un altre lloc de treball, el treballador passarà a situació d’IT. En aquest sentit, s’ha equiparat la situació d’aquests treballadors -els que són especialment sensibles i no se’ls pot adaptar el lloc ni reassignar funcions- a la de treballadors contagiats o en quarantena obligatòria, per la qual cosa tindran dret a percebre la prestació per incapacitat laboral derivada d’un accident de treball i no la prevista per a accidents no laborals o per malaltia comuna.

Error de la Seguretat Social. No obstant això, s’estan donant casos en els quals l’entitat pública gestora no ha tramitat degudament aquest tipus de baixes, per la qual cosa el comunicat de baixa que rep l’empresa no recull que la prestació serà la prevista per a accidents de treball.  Davant aquesta situació:

  • És el treballador qui ha d’aconseguir l’esmena de l’error per part de la Seguretat Social, sense que li correspongui a l’empresa realitzar aquesta gestió.
  • Per això, l’empresa haurà d’abonar, en pagament delegat, la quantia que li hagi comunicat la Seguretat Social, i no la que correspondria al treballador. La Seguretat Social només li reintegrarà les prestacions segons el tipus de baixa reconeguda (comuna) i no la que realment corresponia (accidents), la qual cosa produirà una pèrdua per a l’empresa.

Complement d’IT. Alguns convenis col·lectius preveuen un complement a càrrec de l’empresa a la prestació percebuda pel treballador durant una situació d’IT. Si bé dependrà de la redacció de cada conveni, és freqüent que aquest complement només s’hagi d’abonar en IT derivades d’accidents de treball. Si aquest és el seu cas i la Seguretat Social encara no ha esmenat l’error, tampoc estarà obligat a abonar el complement d’IT al treballador. Esperi a aquesta esmena.

I què succeeix si estic en un ERTO?

Enfront de la col·lisió de la baixa mèdica i de l’afectació a l’ERTO, predomina la situació d’IT, que anul·la, durant la seva vigència, els efectes de l’ERTO per al treballador. Una vegada l’empleat obtingui l’alta mèdica, quedarà novament afectat a l’ERTO, i se suspendrà el seu contracte o bé es reduirà la seva jornada.

Prestació: durant la vigència de la baixa mèdica per contingència comuna, el treballador deixarà de percebre la prestació de desocupació i passarà a percebre la prestació per IT en quantia igual a la prestació per desocupació que percebia. A aquesta prestació se la coneix col·loquialment com IT-desocupació.

Pagament: l’empresa no és responsable del pagament d’aquesta prestació. Quan la protecció de la IT correspon a l’INSS, el pagament el farà directament el SEPE en la modalitat de pagament delegat. Per a això, el treballador, després de comunicar la seva baixa a l’empresa, ha de presentar davant el SEPE el comunicat de baixa mèdica per malaltia comuna. Així mateix, és ell qui també haurà de comunicar a l’empresa i al SEPE els comunicats de confirmació de la baixa, així com el comunicat d’alta mèdica.

Durada de la desocupació: el període de percepció de la IT-desocupació es descomptarà del nombre total de dies de prestació per desocupació als quals té dret el treballador. Amb això s’evita que el treballador afectat a un ERTO simuli una baixa mèdica amb l’únic objectiu d’evitar el consum de dies de prestació de desocupació. Si s’esgota el període de prestació de desocupació abans de l’obtenció de l’alta mèdica, l’afectat continuarà percebent la prestació d’IT en la mateixa quantia que percebia (quantia igual a la prestació per desocupació).

Contingència professional: si la baixa té el seu origen en un accident de treball o en una malaltia professional (perquè l’ERTO és de reducció), l’afectat també deixarà de percebre la prestació per desocupació i s’iniciarà la prestació per IT. En aquest cas existeixen algunes diferències respecte a la baixa per contingències comunes:

  • La prestació per incapacitat temporal no queda limitada per l’import de la prestació per desocupació que l’afectat percebia fins al moment de l’accident.
  • Els dies de percepció de la prestació per incapacitat temporal no es descomptaran en aquest cas dels dies de prestació per desocupació als quals el treballador tingui dret.

I si ja estava de baixa? El treballador que es troba en situació d’incapacitat temporal abans de l’inici de l’ERTO no podrà ser afectat a aquest fins que rebi l’alta mèdica (l’empresa haurà d’incloure’l en l’ERTO, però no podrà afectar-lo fins que el treballador finalitzi la situació d’IT). Amb independència de la durada estimada de la baixa mèdica, és important que l’empresa inclogui el treballador en l’ERTO. En cas contrari, no podrà ser afectat una vegada rebi l’alta mèdica.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

 

 

Consulti els nostres serveis aquí.

JDA/SFAI



Dejar un comentario "El nombre que nos facilite aparecerá publicado junto a su comentario"

Subscriu-te a la nostra newsletter

Informació bàsica sobre Protecció de dades
Responsable: JDA Expert LegalTax, S.L.P.; Finalitat: L’enviament de comunicacions comercials; Drets: Té dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s’explica a la informació addicional; Informació adicional: Podeu consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la nostra pàgina web: https://www.jda.es/protecciondatos/contactos/.