- 1 setembre, 2021
- Category: Empreses, Laboral
El Tribunal Suprem (TS), en sentència de el passat 23 de juny, desestima els recursos de cassació per a la unificació de doctrina interposats tant per la part empresarial com per la part treballadora contra la sentència dictada per la Sala del Social de l’TSJ de Catalunya , el 4 d’abril de 2018, que va declarar la improcedència de l’acomiadament de la demandant.
En la sentència, es recorda que el TS ja havia establert que la pèrdua de l’autorització per treballar a Espanya guarda aspectes de completa similitud amb les causes que es preveuen a l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors (ET), en la mesura que impossibilita la continuació del contracte de treball de l’estranger; sense que, d’altra banda, pugui negar-se que estem davant d’un supòsit en què la causa de la finalització de la mateixa és aliena a l’empresa. I, encara que no existeix precisió sobre la qüestió de la possible aplicació de la causa objectiva de l’apartat a) de l’art. 52 ET, aquesta és la causa que empara la decisió extintiva quan es produeix la pèrdua de l’autorització per treballar, al tractar d’una ineptitud sobrevinguda, amb posterioritat a l’ingrés a l’empresa.
Aquesta és la mateixa solució que la Sala ha donat a supòsits similars, així, entre d’altres: la manca de la corresponent autorització administrativa per a ser Oficial de la Marina Mercant (STS de 29 de desembre de 1988); la manca de titulació necessària per seguir donant classes que constituïen l’objecte del seu contracte (STS de 29 de març de 1984), la pèrdua del permís de conduir quan aquest era inherent a l’objecte de el contracte de treball (STS de 27 d’octubre de 1983 ) i això perquè la ineptitud es recondueix a una genèrica falta d’aptitud o de coneixements per al treball pactat, inclosa la manca de titulació o autorització exigida per a la realització de la feina.
En relació amb l’al·legació plantejada per la demandant tendent a el reconeixement de la nul·litat, o subsidiàriament improcedència, de l’acomiadament, i a una indemnització per danys morals per vulneració de drets fonamentals, la Sala rebutja la mateixa perquè considera que no consten provats els fets que l’ocupador actués, al dur a terme la finalització del contracte de treballador, com a reacció a la denúncia del treballador davant la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
JDA/SFAI
Consulti es nostres serveis laborals aquí.