El Suprem declara compatible en l’IRPF el mínim per descendents amb la pensió d’aliments.

El Tribunal Suprem reconeix que els progenitors amb custòdia compartida que abonin una pensió d’aliments per decisió judicial poden aplicar tots dos beneficis fiscals en la seva declaració de l’IRPF, sempre que corresponguin a períodes diferents de convivència amb els fills.

El Tribunal Suprem, mitjançant tres sentències dictades els dies 1 i 6 d’octubre de 2026, ha establert un criteri rellevant per a la tributació dels progenitors separats o divorciats que tenen reconeguda la guarda i custòdia compartida dels seus fills i que, a més, estan obligats judicialment a abonar una pensió d’aliments.

Fins ara, l’Agència Tributària considerava incompatibles dos beneficis fiscals de l’IRPF:

• Mínim per descendents: permet reduir la càrrega fiscal dels contribuents que tenen fills a càrrec seu. En els casos de custòdia compartida, aquest mínim es distribueix, amb caràcter general, al 50% entre tots dos progenitors.
• Règim especial de les anualitats per aliments: permet aplicar un tractament fiscal específic a les quantitats abonades en concepte de pensió d’aliments als fills per decisió judicial, mitjançant l’aplicació separada de l’escala de l’impost i l’increment corresponent del mínim personal i familiar.

Què canvia amb les noves sentències?

El Tribunal Suprem considera que tots dos beneficis es poden aplicar en un mateix exercici fiscal quan existeix custòdia compartida i una obligació judicial de pagar aliments.

La clau és distingir els períodes en què els fills conviuen amb el progenitor d’aquells en què no hi ha convivència. D’aquesta manera, el contribuent pot beneficiar-se del mínim per descendents i, al mateix temps, aplicar el règim especial a les anualitats per aliments corresponents als períodes de no convivència.

Aquesta interpretació permet reconèixer fiscalment tant la convivència amb els fills com l’esforç econòmic que suposa el pagament de la pensió d’aliments, evitant una duplicitat de beneficis sobre una mateixa situació.

Així mateix, el Tribunal Suprem assenyala que aquesta interpretació permet mantenir l’increment de 1.980 euros previst en el càlcul del mínim personal i familiar per a les anualitats per aliments, en els termes establerts per la normativa de l’IRPF.

L’origen del conflicte amb Hisenda

Les sentències tenen el seu origen en diverses liquidacions de l’IRPF corresponents als exercicis 2020 i 2021.

Els contribuents afectats tenien reconeguda judicialment la custòdia compartida dels seus fills, organitzada per setmanes alternes, i estaven obligats a satisfer una pensió d’aliments.

En les seves declaracions de l’IRPF van aplicar el 50% del mínim per descendents i, simultàniament, el règim especial de les anualitats per aliments.

L’Agència Tributària va rebutjar aquesta aplicació conjunta i va practicar les regularitzacions corresponents. No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va donar la raó als contribuents, en considerar que la normativa no establia expressament aquesta incompatibilitat en els supòsits de custòdia compartida.

Ara, el Tribunal Suprem confirma aquest criteri i desestima els recursos presentats per l’Advocacia de l’Estat.

Una interpretació favorable a la corresponsabilitat parental

Per fonamentar la seva decisió, el Tribunal Suprem fa una interpretació conjunta dels articles 58, 61, 64 i 75 de la Llei de l’IRPF, tenint en compte els principis constitucionals d’igualtat, capacitat econòmica i protecció de la família.

L’Alt Tribunal considera que l’obligació de prestar assistència econòmica als fills no depèn exclusivament de la convivència física permanent, especialment en els models de custòdia compartida.

No obstant això, les sentències inclouen un vot particular de dos magistrats, que defensen que tots dos beneficis fiscals s’haurien de considerar incompatibles.

Quines implicacions té per als contribuents?

Aquest nou criteri jurisprudencial pot tenir conseqüències rellevants per als progenitors amb custòdia compartida que estiguin obligats judicialment a abonar una pensió d’aliments.

En particular, obre la possibilitat de revisar la tributació aplicada en les seves declaracions de l’IRPF i valorar, quan correspongui, la rectificació d’autoliquidacions d’exercicis anteriors que no hagin prescrit.

En qualsevol cas, caldrà analitzar les circumstàncies concretes de cada contribuent, especialment el règim de custòdia establert judicialment, els períodes de convivència i les quantitats satisfetes en concepte d’aliments.

Grup JDA