L’última sentència de la clàusula de l’IRPH

El passat dia 10 de setembre de 2019, l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), va fer entrega de les seves conclusions respecte a la consulta elevada pel Jutjat de Primera Instància 38 de Barcelona, ​​relativa a la possibilitat d’analitzar des del prisma de l’abús la clàusula que fixa el tipus d’interès variable dels préstecs hipotecaris en l’índex de l’IRPH.

Aquest informe de conclusions, va aixecar gran enrenou mediàtic, no sempre encertat, ja que es va crear una desinformació massiva en els mitjans de comunicació i xarxes socials, donant per fet que s’havia de nou atacat a la Banca espanyola des d’Europa. Davant d’aquesta situació, cal posar una mica de clarividència davant la desinformació, ja que és evident que l’informe lliurat és important però, en cap cas, suposa una definitiva integració de pautes jurisprudencials, doncs s’haurà de veure el tema amb la imparcialitat oportuna en el si del TJUE.

És cert, que tot i que l’informe no és vinculant hi ha una certa assumpció per part del TJUE dels informes que en conclusions realitzen els advocats generals de la Unió Europea. Per tant, podria ser fàcilment deduïble la resolució que va emetre el TJUE.

Fins ara el Tribunal Suprem tenia com a línia jurisprudencial consolidada que el tipus d’interès IRPH serà un tipus oficial i publicat en BOE, de manera que no era possible la seva revisió ni per falta de transparència ni per abusivitat, a més de formar part del preu del contracte de préstec, i per tant un element essencial de l’esmentat contracte. Tot i aquesta contundència no eren pocs els jutjats de primera instància i audiències provincials, que no compartien aquesta visió de l’Alt Tribunal, i entenien que sí existia opacitat en la concessió d’aquests préstecs hipotecaris.

En el dictamen emès per l’advocat general de la Unió Europea, es fa referència al fet que l’índex de referència de préstecs hipotecaris IRPH no està exclòs de l’àmbit de la directiva europea de clàusules abusives i pot ser objecte de control judicial causa del seu caràcter potencialment abusiu. Això obre la possibilitat, de consolidar-les conclusions pel TJUE, que els jutges nacionals han de comprovar que s’hagi exposat de manera transparent el mètode de càlcul del tipus d’interès de forma els prou clara com perquè el consumidor pogués valorar les conseqüències econòmiques que li suposava aquest tipus.

Cal esperar a la decisió final del TJUE, però de seguir la línia de raonament exposada en les conclusions de l’advocat general de la Unió Europea, sorgeix un nou cavall de batalla judicial, ja que el mercat immobiliari va usar de forma massiva aquest índex de referència, doncs des de les entitats financeres s’argumentava que el tipus IRPH era més estable i segur que l’EURIBOR, a més de ser un índex oficial, que supervisava el Banc d’Espanya. I de fet així havia estat doncs és un índex amb 25 anys d’història i que fins ara no s’havia qüestionat.


Joan Barba

Advocat JDA/SFAI



Dejar un comentario "El nombre que nos facilite aparecerá publicado junto a su comentario"

Subscriu-te a la nostra newsletter