- 1 setembre, 2020
- Category: Empreses, Fiscal
La previsió inclosa a l’article 15.e) de la LIS facilita la deduïbilitat de les retribucions salarials que, si escau, puguin percebre els administradors o consellers d’una entitat per a l’exercici de funcions d’alta direcció, o altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral ordinari amb l’entitat. (Fins a aquest moment, arran de l’anomenada “doctrina de l’enllaç” -d’acord amb la qual la relació jurídica d’un conseller o administrador amb la seva entitat és només mercantil, encara que també assumeixi funcions executives d’alta direcció, de manera que la relació laboral d’alta direcció és absorbida per la primera-, l’Administració tributària havia vingut rebutjant, de manera molt discutible, la deducció de la component de la retribució de l’administrador o conseller satisfeta com a salari, quan no hi ha previsió estatutària específica).
Es tracta d’una modificació molt positiva en la mesura que, a efectes de la deduïbilitat de la despesa en l’Impost sobre Societats, es distingeixen les funcions directives afegides que, si s’escau, poden realitzar els administradors, de les pròpies del càrrec d’administrador , i es dóna a les primeres un tractament fiscal diferenciat, sense fer-les dependre de la previsió estatutària específica i de l’acord de junta si requerits per a la retribució del càrrec d’administrador. Des de que es va aprovar la nova LIS la DGT ha vingut interpretant en aquesta línia la previsió a la qual ens referim, considerant deduïbles les retribucions que percep l’administrador únic d’una societat per a l’exercici de funcions d’alta direcció diferents de les corresponents al càrrec de administrador, tot i que aquest càrrec sigui gratuït segons els estatuts (CV 3104-16, de 5 de juliol).
En qualsevol cas, i donada la redacció de l’apartat f) immediat següent de el mateix article 15 LIS, que estableix la no deduïbilitat de “les despeses d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic”, resulta recomanable complir amb totes les prescripcions mercantils en matèria de retribució a els administradors -articles 217 i següents de la Llei de societats de capital, així com l’article 249 per al cas de consellers amb funcions executives-, també respecte de les funcions executives, per evitar interpretacions alternatives des de l’Administració Tributària. Aquesta, però, entenem, que quedaria constreta per fer aquestes interpretacions per diverses resolucions de la DGT, en sentit favorable a contribuent.
En aquesta línia, cal recordar que disposa pel Tribunal Suprem en la seva sentència de 26 de febrer de 2018. En dita sentència, que es refereix a una societat no cotitzada i que a més no fixa doctrina, l’Alt Tribunal estableix la necessitat que les retribucions als consellers per les funcions executives que realitzin en virtut de qualsevol títol compleixin els requisits de reserva estatutària i aprovació en junta general que estableix l’article 217 de la Llei de societats de capital, a més de trobar-formalitzades en el contracte que regula l’article 249 de la mateixa Llei.
Aquesta Sentència va suscitar un gran enrenou entre els professionals de l’esfera mercantil, de manera que no van trigar a arribar algunes resolucions de la Direcció General de Registres i del Notariat, dels mesos d’octubre i novembre de 2018 interpretant el que assenyala pel Tribunal Suprem.
JDA/SFAI