La responsabilitat solidària per ocultació o aixecament de bens objecte d’embargament és de caràcter tendencial, sense necessitat de la consecució d’un resultat

El Tribunal Central, en recurs extraordinari d’alçada per a la unificació de criteri, resol la qüestió relativa a si, complerts la resta de requisits, cal acordar la declaració de responsabilitat solidària de l’art. 42.2.a) de la Llei 58/2003, Llei general tributària (LGT) quan el negoci jurídic que constitueix el pressupost habilitant d’aquesta declaració queda sense efecte amb posterioritat a instància de les parts o de tercers.

En el cas que s’analitza, el pressupost de fet habilitant de la declaració de responsabilitat està constituït per la venda d’unes finques el 22 de febrer de 2013 pel deutor principal a l’declarat responsable. El procediment de declaració de responsabilitat s’inicia el 16 de maig de 2016, notificant-se l’acord final el 6 d’agost següent. Al maig de 2017 s’anul·la l’esmentada compravenda per sentència judicial.

Doncs bé, la responsabilitat solidària prevista en l’esmentat art. 42.2 de la Llei 58/2003 (LGT) neix per protegir la presumpció de legalitat i executivitat dels actes administratius que integren el procediment de constrenyiment enfront de les conductes que obstaculitzen o impedeixen l’acció recaptadora. Dit això, entre els requisits de la responsabilitat solidària no s’exigeix ​​la consecució d’un resultat, sinó la dicció literal de l’precepte revela que n’hi ha prou que els actes realitzats pels responsables tendeixin a l’ocultació o transmissió sense necessitat que es consumeix aquest resultat . Aquest supòsit de responsabilitat exigeix ​​acreditar que s’ha actuat de forma intencionada, amb voluntat d’impedir l’actuació de l’Administració tributària que d’aquesta manera es veurà impossibilitada de travar béns o drets de deutor, bé perquè han sortit de la seva esfera patrimonial, passant a ser formalment de titularitat d’altres persones, bé perquè senzillament s’han ocultat, fent-impossible que siguin assolits per l’Administració tributària.

Del que s’ha exposat es conclou que la responsabilitat tributària regulada en l’art. 42.2.a) de la Llei 58/2003 (LGT) té caràcter tendencial i no depèn de l’èxit o fracàs posterior de l’acte o actes de transmissió o ocultació, per la qual cosa no deixarà de declarar-se i ser conforme a dret per la mera circumstància que el pressupost de fet habilitant hagi estat anul·lat de manera privada o pública, a instància de les parts o de tercers.

JDA/SFAI

Consulti els nostres serveis fiscals aquí.