Els efectes de la llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal en el sistema tributari

La Llei 11/2021, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, comporta l’aplicació de noves mesures que tenen efecte en nombrosos impostos del nostre sistema tributari.

Dissabte passat, 10 de juliol, es va publicar al BOE la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, de el Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació de el joc.

Aquesta llei, de contingut transversal constitueix una disposició òmnibus que introdueix modificacions en els principals impostos (impost sobre societats, impost sobre la renda de les persones físiques, impost sobre el valor afegit, impost sobre successions i donacions, impost sobre el patrimoni, entre d’altres ), així com en la Llei general tributària, la Llei de Cadastre, la Llei d’Hisendes Locals i en altres normes.

La llei va entrar en vigor l’11 de juliol, encara que la seva Disposició final setena estableix algunes especialitats a què farem referència al comentar les mesures afectades.

La multiplicitat de modificacions normatives que conté la Llei, moltes d’elles de detall, no pot encobrir el que en conjunt suposa un retrocés en els drets i garanties dels contribuents, quan per exemple amb aquests canvis es vol defugir una jurisprudència garantista contrària a les tesi del Administració, o en general consolidar pràctiques administratives que, tot i que potser pensades per a situacions fraudulentes, poden produir efectes nocius en contribuents complidors. Aquesta filosofia de la norma troba alguna excepció en matèria d’incentius a la regularització voluntària i de reducció de sancions sota la premissa de la seva acceptació pel contribuent.

A continuació, enumerem algunes de les mesures que tenen efectes generals:

VALOR DE REFERÈNCIA DELS IMMOBLES

La norma incorpora un nou concepte en la valoració dels immobles, denominat valor de referència, que afecta l’Impost sobre Successions i Donacions, a l’Impost sobre el Patrimoni i a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentals, principalment.

Aquest valor de referència ha de ser calculat per part de la Direcció General de Cadastre per a cada immoble, el que ha comportat la incorporació a la Llei de Cadastre de les normes de determinació d’aquest valor.

A aquests efectes el Cadastre ha d’aprovar l’informe anual del mercat immobiliari basant-se què ha de determinar el valor de referència basant-se en mapes de valors i valors mitjans. Amb la finalitat que teòricament aquest valor no sigui superior a el de mercat es preveu l’aplicació del factor de minoració.

El Cadastre ha de publicar a seva seu electrònica el valor de referència dels immobles a través d’01:00 edicte, Abans de l’30 d’octubre de l’any anterior al fet que el valor de referència Hagi de tenyir efectes. En AQUEST edicte és donarà publicitat dels elements que S’HAN tingut en compte Quant per determinar el valor de referència de cada immoble. La norma preveu un tràmit col·lectiu d’audiència de 10 dies a través d’un edicte que es publicarà al BOE i que permetrà si és el cas que els interessats puguin presentar al·legacions i recórrer a la via economicoadministrativa o mitjançant recurs de reposició potestatiu.

Encara no hi ha cap desenvolupament reglamentari que transparent o de publicitat a la manera de dur a Terme aquests càlculs i a els mapes de valors, de manera que haurà de seguir-AQUESTA Qüestió per revisar l’aplicació pràctica.

JURISDICCIONS NO COOPERATIVES VERSUS PARADISOS FISCALS

Els Criteris internacionals derivats del Codi de conducta en matèria de Fiscalitat Empresarial de la UE i al Fòrum de Règims Fiscals Perjudicials de l’OCDE, comportin l’adaptació de la Definició de què Fins ara denominat “paradís fiscal” que passa a tractar-se com JURISDICCIÓ no cooperativa i que és Troba regulada en la DISPOSICIÓ addicional primera de la Llei 36/2006.

A més, requereix la modificació dels Criteris per a la Qualificació d’1 territori dins de d’Aquesta categoria entre a els quals Podem destacar: els Territoris que facilitin la Celebració o existència de Societats extraterritorials dirigits a l’atracció de Beneficis Però que no reflecteixin 1 activitat econòmica real; o l’existència de baixa o Nulla Tributació; a els caracteritzats per opacitat o poca transparència en la informació amb la inexistència d’1 efectiu Intercanvi d’informació amb Espanya; AIXÍ com l’Intercanvi efectiu d’informació sobre el titular real.

També és modifica la DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA Segona de la Llei 36/2006, de tal manera que tindran les consideracions de JURISDICCIÓ no cooperativa dels Països o Territoris inclosos al Reial decret 1080/1991, però s’estableix la Possibilitat de l’actualització a través d ‘ l’ordre ministerial, de conformitat con los nous criteris.

LIMITACIÓ DE PAGAMENTS EN EFECTIU:

import màxim que, amb caràcter general, podrà pagar-se en efectiu es redueix a 1.000 euros (abans 2.500 euros). Pel que fa a les persones físiques no residents que no actuïn com a empresaris o professionals, el límit es rebaixa de 15.000 a 10.000 euros.

Hem de remarcar que aquesta limitació s’aplica a tots els pagaments realitzats des de 11 del juliol passat, encara que es refereixin a operacions realitzades amb anterioritat.

D’altra banda, es regula el procediment sancionador que presenta determinades particularitats com que no compta amb tràmit d’audiència i preveu reduccions de fins al 50% si es paga abans de rebre la resolució. Aquesta reducció també s’aplicarà a procediments anteriors en cas de desistiment fins a 31 de desembre de 2021.

 

MODIFICACIONS EN LA LLEI GENERAL TRIBUTÀRIA

Les noves normes que afecten el procediment general tributari són d’àmplia aplicació i fan referència a nombroses qüestions.

La Llei recull, entre altres, la prohibició d’amnisties fiscals, la regulació del aplicació del interès de demora tant en la regularització pel contribuent com quan ha de abonar l’Administració, mesures contra el programari de doble ús, publicitat de deutors tributaris.

Menció especial mereixen els canvis favorables a contribuent en el sistema de recàrrecs per declaració extemporània sense requeriment previ i en els percentatges de reducció de sancions tributàries

  • Recàrrecs per presentació extemporània: el nou règim estableix un recàrrec gradual del 1% per mes de retard i un recàrrec del 15% per retards superiors a 12 mesos, en aquest últim compatible amb interessos de demora, però no és aplicable a declaracions duaneres. D’aquesta manera es redueixen els recàrrecs fins ara fixats en el 5, 10 i 15 per cent, en funció de si el retard era de fins a 3, 6 o 12 mesos i un recàrrec del 20 per cent per retards superiors a 12 mesos.

Per tal d’incentivar la presentació de regularitzacions sense recàrrec, la norma inclou una nova exoneració de recàrrecs en els casos en què l’obligat tributari regularitzi fets o circumstàncies idèntiques a les regularitzades per l’Administració de mateix concepte impositiu, però respecte d’un altre període diferent amb els següents requisits:

(I) Que la conducta del contribuent no hagi estat objecte de sanció.

(Ii) Que el contribuent regularitzi en el termini dels sis mesos següents de la notificació de la liquidació administrativa de referència, i que aquesta no s’impugni.

(Iii) Que es produeixi el complet reconeixement i pagament de les quantitats resultants de la declaració o autoliquidació -cal ajornament en els mateixos termes ja comentats per als recàrrecs per extemporaneitat.

(Iv) Que no es presenti sol·licitud de rectificació de la declaració o autoliquidació.

Aquest nou règim, quan sigui més favorable, també serà aplicable als exigits amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei i que no hagin adquirit fermesa.

Aquesta nova tolerància no sembla especialment atractiva perquè al no haver sancionat prèviament l’Administració, si el contribuent espera a la possible actuació dels òrgans de control tributari per als períodes no regularitzats, aquesta segona regularització administrativa només hauria de comportar interessos de demora, no recàrrecs – que a la LGT només es preveuen per declaracions extemporànies presentades pels contribuents- i tampoc, lògicament, sancions -llevat que s’entengui que en segones actuacions, advertit ja el contribuent arran de la primera si cal sanció. A més, un altre dels canvis de la LMPLFF, permet a l’Administració Tributària demorar l’inici del expedient sancionador fins a sis mesos des de la notificació de la liquidació o resolució, de manera que els avantatges de les regularitzacions que es comenten podrien quedar sense efecte si després la seva pràctica es rep comunicació administrativa d’inici d’expedient sancionador que pogués finalitzar amb sanció.

  • Règim sancionador: la Llei introdueix nous supòsits de responsabilitat, com a la societat dominant en grups d’IVA i l’increment de 100 a 600 euros de determinades declaracions per falta de presentació en termini o presentació incorrecta d’autoliquidacions i declaracions sense perjudici econòmic.
  • Infracció tributària per fabricació, producció, comercialització i ús de sistemes informàtics que no compleixin les especificacions exigides per la normativa aplicable: Amb entrada en vigor tres mesos després que entri en vigor la LMPFF, s’introdueix un nou supòsit d’infracció tributària greu per la fabricació, producció i comercialització de sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos comptables, de facturació o de gestió per part de les persones o entitats que desenvolupin activitats econòmiques quan permetin:
  • portar comptabilitats diferents.
  • no reflecteixin totalment o parcialment l’anotació de transaccions realitzades.
  • registrar transaccions diferents a les realitzades.
  • alterar transaccions ja realitzades incomplint la normativa aplicable.
  • no compleixin amb les especificacions tècniques que garanteixin la integritat, conservació, traçabilitat i inalterabilitat de us registres, així com la seva llegibilitat per part dels òrgans competents del Administració tributària i no es certifiquin, si existís aquesta obligació per disposició reglamentària.

La infracció se sancionarà amb multa pecuniària fixa de 150.000 euros, per cada exercici econòmic en el qual s’hagin produït vendes i per cada tipus diferent de sistema o programa informàtic o electrònic que sigui objecte d’infracció.

Constitueix infracció tributària greu la tinença dels sistemes o programes informàtics o electrònics que no s’ajustin al que estableix, quan no estiguin degudament certificats havent de estar-ho per disposició reglamentària o quan s’hagin alterat o modificat els dispositius certificats. Aquesta infracció se sancionarà amb multa pecuniària fixa de 50.000 euros per cada exercici.

D’altra banda, per tal de reduir la litigiositat s’incrementen les reduccions per sancions:

  • La reducció de les sancions derivades d’actes amb acord passa del 50 a l’65 per cent.
  • La reducció per pagament de les sancions s’incrementa del 25 a l’40 per cent.

El nou règim de reducció de les sancions és aplicable també a les acordades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la norma que no haguessin estat recorregudes i no haguessin aconseguit fermesa o bé quan s’acrediti el desistiment de recursos fins al 31 de desembre vinent i es produeixi el pagament en període voluntari.

Finalment, el termini del Administració per iniciar el procediment sancionador com a conseqüència de procediments de comprovació o d’un procediment iniciat mitjançant declaració, s’amplia a 6 mesos (abans 3 mesos).

  • Entrada i registre domiciliari: es regula una forma més favorable a l’Administració de manera que permet fins i tot l’entrada domiciliària sense inici previ d’un procediment.

Finalment, es regulen mesures pel que fa a el procediment de gestió, recaptació i inspecció.

Amb relació a les mesures que afecten figures impositives concretes volem destacar algunes d’elles.

IMPOST SOBRE SOCIETATS

La Llei 27/2014, de 27 de novembre, del Impost sobre Societats (LIS) ha estat modificada en els aspectes següents:

  • Exit Tax: el règim del impost de sortida que s’exigeix ​​quan una entitat resident trasllada el seu domicili fora d’Espanya, comporta que ha d’integrar en la base imposable la diferència entre el valor de mercat i el valor fiscal dels elements patrimonials, llevat que aquests quedin afectes a un establiment permanent situat en territori espanyol. Fins ara, quan el trasllat dels elements es produïa a un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, el pagament del deute tributari podia ajornar-se (amb interessos de demora i garanties) fins que els elements fossin transmesos a tercers.

Amb la nova regulació vigent per a exercicis iniciats a partir d’1 de gener de 2021, el règim de diferiment se substitueix per la possibilitat d’optar per fraccionar el pagament del deute tributari en cinc parts iguals. En principi les garanties només són exigibles quan es justifiqui l’existència d’indicis racionals que el cobrament del deute es podria veure frustrat o greument dificultat.

  • Societats d’Inversió de Capital Variable (SICAV): per poder aplicar el tipus de gravamen del 1% a partir d’l’11 de juliol passat, aquestes entitats hauran de complir certs requisits per acollir-se a aquest benefici fiscal, relatius al còmput mínim d’accionistes:
  • El nombre mínim d’accionistes, que no podrà ser inferior a 100, i a aquests efectes es computaran exclusivament aquells que siguin titulars d’accions per import igual o superior a 2.500 €.
  • Si es tracta de societats de SICAV per compartiments, per determinar el nombre mínim d’accionistes de cada compartiment es computaran exclusivament aquells accionistes que siguin titulars d’accions per import igual o superior a 12.500 €.
  • El nombre mínim d’accionistes determinat d’acord amb els criteris anteriors haurà de concórrer durant el nombre de dies que representi el menys les ¾ parts de el període impositiu. D’altra banda, s’estableix un règim transitori pel qual, durant l’any 2022, aquelles SICAV que hagin tributat al tipus del 1 per 100 en l’exercici 2021, puguin acordar la seva dissolució i liquidació i s’executin en els 6 mesos posteriors a l’acord tots els actes necessaris per a la cancel·lació registral de la societat en liquidació. Aquestes operacions estaran exemptes en l’Impost sobre operacions societàries i s’estableix un diferiment de la renda en IRPF i IS, sempre que el total de diners o béns que els correspongui com a quota de liquidació es reinverteixi, complint certes condicions, en l’adquisició o subscripció d’accions o participacions a altres institucions d’inversió col·lectiva (ICC).
  • Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió en el Mercat Immobiliari (socimis): per als exercicis que s’hagin iniciat d’1 de gener passat, s’incorporen les modificacions següents:
  • Gravamen especial: S’introdueix un nou gravamen especial del 15% que s’aplicarà sobre l’import dels beneficis obtinguts en l’exercici que no sigui objecte de distribució, en la part que procedeixi de rendes que no hagin tributat a el tipus general de gravamen del Impost sobre Societats ni es tracti de rendes acollides a el període de reinversió (és a dir que no siguin rendes procedents de la transmissió d’immobles realitzada després del període mínim de tinença d’aquests de tres anys; el 50% d’aquestes rendes s’ha de distribuir com a dividends però l’altre 50% a què es refereix aquesta excepció el nou gravamen, pot reinvertir en els tres anys següents a la transmissió.

El gravamen especial es meritarà el dia del acord d’aplicació del resultat del exercici per la junta general d’accionistes i haurà de ser objecte d’autoliquidació i ingrés en el termini de dos mesos des de tal data i tindrà la consideració de quota del Impost sobre Societats.

  • Informació a la memòria dels comptes anuals: les SOCIMI que hagin optat per l’aplicació de el règim fiscal especial, hauran d’incorporar un apartat especial en la Memòria amb detall d’informació relacionada amb origen de les reserves, distribució de dividends, data d’adquisició de immobles destinats a arrendament i de les participacions en capital, identificació del actiu immobiliari, principalment.

 

Amb l’augment d’imposició de les socimis s’oblida que es tracta d’un model assentat en l’àmbit internacional (són els anomenats REITS, per Real Estate Investment Trusts), mitjançant el qual Espanya competeix amb altres jurisdiccions per a l’atracció d’inversió. El seu tractament era atractiu per als inversors nacionals i estrangers, situació que es posa en risc amb la tributació que ara s’afegeix, que a més pot incentivar un repartiment de beneficis excessiu perjudicant el finançament de les entitats.

  • Deducció per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals: amb efectes per als períodes impositius que s’inicien a partir del 1 de gener de 2021, es modifiquen els requisits per a l’aplicació que han de complir els productors que s’encarreguin del execució de produccions estrangeres de llargmetratges cinematogràfics.
  • Règim de transparència fiscal internacional: amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 1 de gener de 2021, destaquem les novetats següents:

-S’amplia el règim d’imputació de rendes, afectant ara també als establiments permanents.

  • S’inclouen nous tipus de renda susceptibles de ser objecte d’imputació, com són les activitats d’assegurança, operacions d’arrendament financer, o les rendes derivades de la realització d’operacions realitzades amb persones o entitats vinculades.
  • A l’igual que passa en el règim intern, es gravarà a la base imposable un 5 per 100 del import dels dividends o participacions en beneficis en concepte de despeses de gestió.
  • Se suprimeix la no imputació de dividends i rendes derivades de la transmissió de participació de valors representatius d’un percentatge igual o superior a el 5% del capital d’una entitat, posseïts amb el mínim d’1 any d’antelació, sempre que l’entitat no resident susceptible d’incórrer en el règim de transparència fiscal disposés de mitjans materials i personals per a gestionar les participades.
  • La clàusula d’escapament que impedeix aplicar el règim de transparència fiscal a les entitats residents a la UE, passa a ser d’aplicació a l’EEE; d’altra banda, s’elimina el requisit del motiu econòmic vàlid, quedant limitada a supòsits en què el contribuent acrediti la realització d’activitats econòmiques.
  • Declaració de fallit envers la Hisenda Pública: amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 1 de gener de 2021 la declaració de fallit ha de ser per insolvència total del entitat respecte dels dèbits tributaris i permetrà a l’Agència Tributària donar de baixa provisional en l’Índex d’Entitats.

  IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS

Les novetats en el Text refós de la Llei del Impost sobre la renda de no residents, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2004, de 5 de març són aplicables per als períodes impositius que s’iniciïn a partir del 1 de gener de 2021 i afecten:

  • representes: es limita l’obligació de nomenar representant exclusivament als contribuents que no siguin residents a la UE. Per als contribuents dels estats que formen part del Espai Econòmic Europeu i no membres de la UE no serà necessari nomenar representant quan hi hagi normativa sobre assistència mútua.
  • Trasllat de domicili d’Establiments Permanents. Determinació de la base imposable: s’integrarà la diferència entre el valor de mercat i el valor comptable dels elements que estiguin afectes a un establiment permanent EP, situat al territori espanyol que trasllada la seva activitat a l’estranger.

A aquest efecte, s’afegeix un nou supòsit de conclusió de el període impositiu relatiu a quan l’EP traslladi la seva activitat a l’estranger.

IMPOST SOBRE LA RENDA DE PERSONES FÍSIQUES

Els canvis que afecten a la Llei 35/2006, del Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (LIRPF) són:

  • Rendiments derivats del arrendament d’immobles: la reducció aplicable sobre els rendiments d’immobles destinats a habitatge es troba establerta en el 60%. Això no obstant, aquesta reducció no podrà ser aplicada per contribuents que no hagin declarat aquests abans que s’hagi iniciat un procediment de verificació de dades, comprovació limitada o d’inspecció. Tampoc respecte d’aquells rendiments derivats d’ingressos no inclosos o despeses indegudament deduïdes.
  • Pactes successoris: la norma inclou un nou paràgraf relatiu a les adquisicions lucratives per causa de mort derivades de contractes o pactes successoris amb efectes de present: d’aquesta manera, a partir de 11 de juliol de 2021 si el beneficiari transmetés abans del transcurs de 5 anys des del pacte o des de la mort del causant si fos anterior, se subrogarà en la posició del transmissor respecte a el valor i data d’adquisició, quan aquest valor és inferior al previst en l’Impost sobre Successions i Donacions. És a dir, el seu valor d’adquisició no serà el declarat en el pacte successori sinó el de la persona que li va transmetre l’actiu, el que podria donar lloc a una doble imposició, a l’haver tributat l’adquisició per ISD.
  • Participacions en IIC: s’homogeneïtza el tractament de la tributació dels socis o partícips dels fons i societats d’inversió cotitzades, per estendre-ho a les institucions d’inversió col·lectiva cotitzades en una bossa estrangera (ETF) i es regulen les excepcions per aplicar el règim d’ajornament.
  • Criptodivisas: es regulen les obligacions d’informació en relació amb les monedes virtuals i, en concret sobre els saldos (tinença) que mantenen els titulars de monedes virtuals, així com les persones i entitats obligades a subministrar-la.

  

IMPOST SOBRE SUCCECIOINS I DONACIONS

Les modificacions que afecten la regulació del Impost sobre Successions i Donacions es concreten en:

  • Valor de referència en els immobles: la norma general en la valoració d’actius en ISD és prendre en compte el seu valor de mercat, llevat que es declari un de superior. No obstant, en el cas de béns immobles, s’introdueix que haurà de tenir, com a mínim, el valor de referència fixat pel cadastre, que hem ressenyat a el principi del article. Si no hi ha aquest valor de referència, el valor a declarar serà el més gran entre el declarat pel contribuent o el seu valor de mercat.

En el cas que el contribuent no estigui d’acord amb el valor de referència del immoble, haurà de recórrer, el que comporta un empitjorament de la situació fins ara existent, en la qual era l’Administració la que havia de provar que el valor declarat pel contribuent no era de mercat.

  • Acumulacions en els pactes successoris: el període d’acumulació es fixa en 3 anys a les donacions i en el termini de 4 anys per a les successions.
  • No residents: s’adapta la norma a la jurisprudència comunitària de manera que els beneficis fiscals s’aplicaran a qualsevol contribuent no resident a Espanya i no únicament als de la Unió Europea.

 

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

Les modificacions en la Llei 19/1991, de 6 de juny, del impost sobre el patrimoni es limiten bàsicament a:

  • Valor dels immobles: la incorporació de el nou valor de referència comporta que la Llei del Impost sobre el Patrimoni reguli que en la valoració d’immobles s’introdueixi que a efectes d’aquest impost s’hagi de prendre com a valor a declarar el major entre el valor cadastral, el valor determinat o comprovat per l’Administració i el valor d’adquisició. Aquest valor determinat s’introdueix per tal de computar en la valoració el valor de referència, tot i que únicament en el cas que l’immoble hagi estat objecte d’una transmissió subjecta a ITP i AJD o d’una adquisició subjecta a ISD a què s’hagi aplicat el valor de referència, no tenint efectes sobre el patrimoni adquirit o de què fos titular el contribuent amb anterioritat.
  • Assegurances de vida sense dret de rescat i rendes temporals o vitalícies: el valor a computar en l’IP serà el valor de la provisió matemàtica a la data de meritació, que també s’aplicarà en el cas de les rendes vitalícies o temporals que procedeixin d’un assegurança de vida, el que afecta els denominats Unit Link.
  • No residents: en transposició dels criteris de la UE, la normativa de les comunitats autònomes serà també aplicable a tots els no residents, amb independència del seu lloc de residència.

IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS

S’introdueixen les següents modificacions en el text refós de la Llei del Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats:

  • Compra d’or a particulars: s’inclou com a fet imposable del concepte transmissions patrimonials oneroses la compra a particulars d’articles d’or i joieria per part d’empresaris o comerciants dedicats a aquest tipus d’operacions en aquest específic sector empresarial.
  • Valor de referència en els immobles: el valor real dels immobles incorpora el valor de referència del Cadastre, sent com a mínim aquest el valor a liquidar.
  • Operacions de transmissió de valors: en relació amb l’exempció del ITP i AJD regulada a l’article 314.3. 1a de la Llei del mercat de valors, el valor dels immobles que formin part del actiu ha de valorar pel seu valor a efectes del impost (recordar que com a mínim és el valor de referència del Cadastre).

Recordar que aquest precepte afecta la transmissió de valors de societats l’actiu està integrat en més de el 50 per 100 per immobles no afectes a l’activitat radicats a Espanya o, bé, tinguin el control d’una entitat en el seu actiu s’incloguin valors que li permetin exercir el control en una altra entitat l’actiu estigui integrat a l’almenys en un 50 per cent per immobles també situats a Espanya.

IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT

Les modificacions introduïdes en la Llei 37/1992, de 28 de desembre del Impost sobre el Valor Afegit es refereixen bàsicament a la determinació de la responsabilitat del impost en:

  • Grups d’entitats: es concreta la responsabilitat del entitat dominant de les infraccions comeses en relació amb les obligacions derivades del ingrés del deute tributari, de la sol·licitud de compensació o, de la devolució resultant de la declaració-liquidació agregada corresponent a el grup d’entitats. Així, l’entitat dominant serà responsable tant de la veracitat com del exactitud dels imports i qualificacions consignades per les entitats dependents que s’integren en la declaració-liquidació agregada.
  • Operacions duaneres: s’amplia la responsabilitat subsidiària a tots els representants duaners en les operacions d’importació.
  • Dipòsits diferents als duaners: s’estén el supòsit de responsabilitat subsidiària del pagament del deute tributari dels titulars dels dipòsits diferents dels duaners corresponent a la sortida o abandonament dels béns d’aquests dipòsits als béns objecte d’impostos especials que estaven exclosos fins a la data. D’aquesta manera es busca evitar que els beneficis de el règim s’utilitzin de forma fraudulenta per realitzar compres exemptes del IVA i amb meritació del Impost a la sortida del dipòsit distint al duaner, però sense el seu ingrés.

No obstant això, pel que fa a productes objecte dels impostos sobre l’alcohol i les begudes derivades o sobre hidrocarburs, s’estableixen una sèrie de limitacions de responsabilitat en les operacions assimilades a les importacions quan la sortida o l’abandó dels béns s’hagi realitzat per el “extractor” o una persona o entitat autoritzada per ell a l’efecte, que consti en el registre d’extractors d’aquests productes.

IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES

La norma modifica la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març) amb relació a les exempcions aplicables a l’Impost sobre Activitats Econòmiques en els aspectes següents:

  • Subjectes passius no residents: independentment de la residència fiscal és aplicable l’exempció a persones físiques, d’acord amb la normativa comunitària.
  • Grups de societats: l’import net de la xifra de negoci no s’acumularà en el cas d’obligació de consolidació comptable.

IMPOST GENERAL INDIRECTE CANARI

  • Responsables del Impost: s’incorporen les modificacions incloses en l’IVA pel que fa a la responsabilitat tributària en les liquidacions duaneres.
  • Infraccions i sancions: Es tipifica com a infracció tributària el retard o incompliment del obligació de portar llibres a la seu electrònica del Agència Tributària Canària, i s’estableixen les corresponents sancions.

ALTRES MODIFICACIONS

A més, s’han introduït altres modificacions que, donada la complexitat i extensió de la norma no recollim en aquests Apunts per ser més específiques i que analitzarem successivament cas a cas en funció del seu interès general.

En concret, s’introdueixen modificacions en la Llei del Joc, la Llei del Notariat, Llei d’impostos especials, Normativa sobre tabac cru, l’aplicació de el règim fiscal del ICO a l’Institut Català de Finances, s’encomana a el Govern l’avaluació del economia submergida a l’Estat espanyol, es modifiquen els tipus del impost sobre determinats mitjans de transport, en la Llei de Cadastre Immobiliari i en la Llei Orgànica de Repressió del Contraban.

 

Pot consultar els nostres serveis fiscals aquí.

 

JDA / SFAI



Dejar un comentario "El nombre que nos facilite aparecerá publicado junto a su comentario"

Subscriu-te a la nostra newsletter

Informació bàsica sobre Protecció de dades
Responsable: JDA Expert LegalTax, S.L.P.; Finalitat: L'enviament de comunicacions comercials; Drets: Té dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica a la informació addicional; Informació adicional: Podeu consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la nostra pàgina web: https://www.jda.es/protecciondatos/contactos/.