Aplicació de l’índex corrector del 0,90% per a empreses de petita dimensió amb fins a dos treballadors en el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF

Com ja sap, en el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF (“mòduls) les operacions necessàries per a la determinació del rendiment net, si és el cas, reduït es fan de forma aïllada i separada per a cada activitat que tingui la consideració d’independent, encara que el mateix contribuent en desenvolupi diverses a les quals resulti d’aplicació aquest mètode.

Per a 2024, la determinació del rendiment net reduït anual corresponent a cada activitat s’efectua, una vegada transcorregut l’any, mitjançant les operacions successives que s’indiquen en el següent esquema:

Fase 1a:

UNITATS DE MÒDUL EMPRADES, UTILITZADES O INSTAL·LADES

(x) RENDIMENT ANUAL PER UNITAT DE MÒDUL (abans d’amortització)

= RENDIMENT NET PREVI

Fase 2a:

(-) MINORACIÓ PER INCENTIUS A L’OCUPACIÓ

(-) MINORACIÓ PER INCENTIUS A LA INVERSIÓ

= RENDIMENT NET MINORAT

Fase 3a:

(x) ÍNDEXS CORRECTORS (segons l’activitat i determinades circumstàncies)

= RENDIMENT NET DE MÒDULS

Índex corrector per a empreses de petita dimensió

Els índexs correctors generals són aplicables a totes aquelles activitats establertes en estimació objectiva, excepte les agrícoles i ramaderes.

Dins dels índexs correctors generals, destaca l’índex corrector per a empreses de petita dimensió, que resulta aplicable a les empreses que compleixin els següents requisits:

1. Que el titular de l’activitat sigui persona física.
2. Que exerceixi l’activitat en un únic local.
3. Que no disposi de més d’un vehicle afecte a l’activitat i aquest no superi els 1.000 kg de capacitat de càrrega.
4. Que en cap moment de l’any 2021 hagi tingut més de dues persones assalariades en l’activitat.

Concorrent aquests requisits, la quantia de l’índex corrector serà la que, en funció del nombre d’assalariats i, si és el cas, la població del municipi en què s’exerceix l’activitat, s’indica a continuació:

• Si l’activitat s’exerceix sense personal assalariat:

Població del municipi en el qual s’exerceix l’activitat	Índex aplicable
Fins a 2.000 habitants	0,70
De 2.001 fins a 5.000 habitants	0,75
Més de 5.000 habitants	0,80

• Quan, per exercir-se l’activitat en diversos municipis, existeixi la possibilitat d’aplicar més d’un índex dels assenyalats anteriorment, s’aplicarà un únic índex, que serà el corresponent al municipi de més població.

• Si l’activitat s’exerceix amb personal assalariat, fins a un màxim de dos treballadors, s’aplicarà l’índex 0,90 sigui quina sigui la població del municipi en el qual es desenvolupi l’activitat.

En cap cas serà aplicable aquest índex corrector per a les següents activitats per a les quals estan previstes altres índexs correctors:

• Activitat de transport per autotaxi
• Activitat de transport urbà col·lectiu i de viatgers per carretera
• Activitats de transport de mercaderies per carretera i serveis de mudances
• Activitat de producció de musclo en bat

Tampoc s’aplicarà l’índex corrector d’excés quan resulti aplicable el d’empreses de petita dimensió.

El Tribunal Suprem fixa criteri per a aplicar en mòduls l’índex corrector per a empreses de petita dimensió amb fins a 2 treballadors

A través de dues sentències de desembre de 2023 (Sentències 1740/2023, de 20 de desembre, i 1667/2023, de 13 de desembre) el Tribunal Suprem ha fixat criteri interpretatiu entorn de l’aplicació de l’índex corrector del 0,90% per a empreses de petita dimensió amb fins a dos treballadors en el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF. Així, ha establert com a doctrina que, a aquests efectes, la magnitud consistent en un màxim de dos treballadors s’ha de computar en funció del nombre d’hores anuals prorratejades per treballador fixat en el conveni col·lectiu corresponent.

Atenció. El Tribunal Suprem, en Sentència 1767/2023, de 21 de desembre, va fixar el seu criteri sobre com s’ha de fer el còmput de treballadors en mòduls per a empreses de petita dimensió, considerant que, a l’efecte d’aplicar l’índex corrector del 0,90% per a empreses de petita dimensió amb fins a dos treballadors, la magnitud consistent en un màxim de 2 treballadors s’ha de computar en funció del nombre d’hores anuals prorratejades per treballador fixat en el conveni col·lectiu corresponent.

La controvèrsia objecte del recurs, en tots dos casos, girava entorn de la manera en què s’ha d’interpretar el concepte «personal assalariat» a l’efecte de l’aplicació d’aquest índex corrector. En particular, es plantejava si el personal assalariat s’havia de computar de manera nominal o en termes ponderats (el que suposaria computar un treballador si arriba a les 1.800 hores/any). I és que, no en va, en el supòsit de fet al qual es refereix l’última de les sentències indicades, la diferència resultava rellevant justament perquè durant l’exercici analitzat l’empresa havia tingut més de dos treballadors contractats a la vegada en les seves diverses activitats en estimació objectiva, si bé en còmput ponderat, en atenció a les hores efectivament treballades (1.800 hores any perquè es computi un treballador) i individualitzat per activitats no havia superat el límit de dos treballadors esmentat.

En el seu raonament, la Sala acudeix a les instruccions per a l’aplicació dels signes, índexs i mòduls que figuren en l’annex II de l’ordre ministerial corresponent (en el supòsit, l’Ordre HAP/2206/2013, de 26 de novembre, per la qual es desenvolupen per a l’any 2014 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificat de l’IVA).  Indica que, si bé la instrucció 2.3.b) d’aquest annex es refereix a l’exercici de l’activitat «amb personal assalariat, fins a 2 treballadors» sense més concreció; la instrucció número 2.1.2a de la mateixa Ordre es refereix al personal assalariat, assenyalant que «es computarà com una persona assalariada la que treballi el nombre d’hores anuals per treballador fixat en el conveni col·lectiu corresponent o, en defecte d’això, mil vuit-centes hores/any. Quan el nombre d’hores de treball a l’any sigui inferior o superior, s’estimarà com a quantia de la persona assalariada la proporció existent entre el nombre d’hores efectivament treballades i les fixades en el conveni col·lectiu o, en defecte d’això, mil vuit-centes».

Així les coses, s’argumenta que l’ordre i els seus annexos utilitzen una metodologia uniforme a l’efecte de determinar les activitats incloses en el mètode d’estimació objectiva i en el règim especial simplificat, excloent d’aquests règims aquells supòsits que superin una sèrie de magnituds que el mateix text de l’ordre qualifica d’excloents. I es conclou que aquesta uniformitat també s’ha de traslladar al pla dels conceptes i de les magnituds i requisits regulats. Per això, més enllà del ja assenyalat, la Sala acudeix també a l’article 3 de l’ordre, que es refereix a les magnituds excloents.

I, en la seva conseqüència, rebutja la pretensió de l’advocat de l’Estat, tenint en compte que «des d’una perspectiva sistemàtica i de coherència interna, no és possible decantar significats diferents respecte d’una mateixa noció definida en la mateixa Ordre, de manera que si el còmput es realitza sobre la base del nombre d’hores anuals per treballador fixat en el conveni col·lectiu corresponent, aquest mateix còmput ha de servir als efectes de l’índex corrector del 0,90% per a empreses de petita dimensió amb fins a dos treballadors en el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF».