Aprovació de les retribucions d’administradors

El Tribunal Suprem en la seva sentència de 13 de maig de 2021 ha assenyalat que la fixació inicial de l’import màxim anual dels administradors, així com les eventuals modificacions que han de ser aprovades per la junta general, no necessàriament han de realitzar-se amb antelació al començament de l’exercici al qual es pretengui aplicar.

La retribució dels administradors en el si d’una societat mercantil ha generat tradicionalment moltes controvèrsies i dificultats a determinar la seva naturalesa i abast, en atenció als preceptes normatius que li són aplicable, dificultat accentuada pels successius canvis normatius i de jurisprudència.

Un problema que ens trobem en la pràctica és que el càrrec és retribuït, però mai s’ha aprovat la retribució dels administradors per la junta general. I una vegada que apareix el conflicte llavors el soci majoritari-administrador s’apressa a convocar una junta que aprovi o ratifiqui les retribucions que ha estat percebent en exercicis anteriors.

En aquesta ocasió volem informar-los d’una interessant sentència del Tribunal Suprem (TS) de 13 de maig de 2021, en la qual es planteja la qüestió controvertida de si l’acord de retribució del càrrec d’administrador s’ha d’adoptar a l’inici de cada exercici, sense que sigui vàlid fer-ho al final de l’exercici perquè vulneraria els estatuts. Segons el recurrent, l’art. 217.3 de la Llei de societats de capital (LSC), quan prescriu que «l’import màxim de la remuneració anual del conjunt dels administradors en la seva condició de tals haurà de ser aprovada per la junta general i romandrà vigent en tant no s’aprovi la seva modificació», es refereix a l’aprovació d’una actuació ja realitzada, el cobrament d’una remuneració, i sota aquesta idea havia d’interpretar-se l’art. 13 dels estatuts. Aquest article, després de preveure que «el sistema de retribució de l’administrador o administradors serà el de «sou».

La part recurrent també denuncia la infracció, per interpretació errònia i conseqüent inaplicació, dels articles 190.1.c) i 230.2.2n LSC. La infracció hauria estat comesa perquè la sentència recorreguda interpreta de manera extensiva l’art. 190.1.c) LSC, en equiparar la «concessió d’un dret a un soci» amb l’aprovació de la retribució com a directora general”.

En el desenvolupament del motiu se centra la controvèrsia en “si el deure d’abstenció consagrat en l’art. 190.1.c) LSC és susceptible o no d’interpretació extensiva i, per tant, ateny a la societat (…), de la qual (…) és sòcia única, per l’existència d’un conflicte d’interès entre aquesta última i la societat, puix que l’acord impugnat li «concedeix un dret» en assignar-li un sou”.

En definitiva, les qüestions societàries que analitza el TS són dues:

  1. Si s’ha d’abstenir d’executar el dret de vot per conflicte d’interessos l’administradora única i directora general afectada que, al seu torn, és sòcia única de la persona jurídica que és sòcia i en el nom de la qual vota en la junta (article 190.1.c LSC).
  2. Compatibilitat de la retribució com a directora general i com a administradora i possible lesió a l’interès social. Càrrega de la prova.

Doncs bé, la sentència del TS estableix que la fixació inicial de l’import màxim anual dels administradors, així com les eventuals modificacions que han de ser aprovades per la junta general, no necessàriament s’han de realitzar amb antelació al començament de l’exercici al qual es pretengui aplicar.

Atenció. Cal dir que la jurisprudència, de manera majoritària, considerava que l’acord de la junta general d’aprovació de la retribució dels administradors havia de ser al començament de cada exercici.

La sentència interpreta també l’article 190.1c) de la LSC assenyalant que la prohibició de vot dels socis en els acords que li concedeixin un dret o deslliurin d’una obligació només resulta aplicable en relacions que se situïn “en el pur àmbit del contracte de societat i, fora d’aquest, només si el seu origen està en un acte unilateral de la societat”.

En el supòsit jutjat es discutia l’aplicació del precepte a l’increment de sou que, com a directora general, havia cobrat l’administradora de la societat. El TS considera que es tracta d’un contracte bilateral de prestació de serveis en el qual sorgeixen drets recíprocs i obligacions per a totes dues parts que està “fora de la relació societària” i en conseqüència, no és reconduïble a la concessió d’un dret de l’article 190.1c) de la LSC. En supòsits com el jutjat procedeix l’aplicació de l’article 190.3 LSC, això és, l’admissió del vot en la junta del soci i la inversió de la càrrega de la prova en cas d’impugnació, corresponent a la societat demandada d’acreditar que l’increment de sou denunciat no lesionava l’interès social.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

 

JDA/SFAI

Consulti els nostres serveis aquí.



Dejar un comentario "El nombre que nos facilite aparecerá publicado junto a su comentario"

Subscriu-te a la nostra newsletter

Informació bàsica sobre Protecció de dades
Responsable: JDA Expert LegalTax, S.L.P.; Finalitat: L'enviament de comunicacions comercials; Drets: Té dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica a la informació addicional; Informació adicional: Podeu consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la nostra pàgina web: https://www.jda.es/protecciondatos/contactos/.