- 4 novembre, 2021
- Category: Empreses, Laboral
El TSJ de Catalunya, mitjançant sentència del 14 de setembre de 2021 passat (rec. 2943/2021), ha declarat la nul·litat d’un acomiadament injustificat d’una treballadora d’una empresa de Contact Center que estava de baixa per incapacitat temporal.
La particularitat d’aquesta sentència és que considera que, tot i que no hi concorren les circumstàncies per considerar que aquest és un supòsit de discriminació per discapacitat en tant que la malaltia analitzada en aquest cas no “comprèn una condició causada per una malaltia diagnosticada mèdicament com a curable o incurable, quan aquesta malaltia comporta una limitació, derivada en particular de malalties físiques, mentals o psíquiques que, en interactuar amb diverses barreres, pot impedir la participació plena i efectiva de la persona que es tracti en la vida professional en igualtat de condicions amb els altres treballadors, i si aquesta limitació és de llarga durada” ni tampoc “una limitació de la capacitat derivada, en particular, de malalties físiques, mentals o psíquiques a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la participació plena i efectiva de la persona de què es tracti en la vida professional en igualtat de condicions amb els altres treballadors”.
Tot i això, el TSJ de Catalunya conclou que l’actuació de l’empresa constitueix una vulneració del dret a la integritat física, article 15 de la Constitució, ja que una “política d’empresa” (HDP 7o i RJ 6o, in fine) tendent a acomiadar qui ha estat sovint en situació d’incapacitat temporal és un factor de segregació dels qui es vegin en la necessitat de situar-se en aquest estat, en la mesura que és una amenaça genèrica i – alhora – directa, clarament dissuasòria per les persones treballadores de fer ús del dret fonamental a protegir la seva pròpia integritat física, i concorre una afectació negativa a la salut dels treballadors, en la mesura que sent això públic les persones que estan malaltes difícilment agafaran una baixa per incapacitat temporal, perquè corren el risc de ser acomiadades.
En definitiva, la Sala considera que una actuació empresarial que de respondre a un fet aïllat (s’acomiada a algú que està de baixa per malaltia, per això sense major extensió ni explicació) no implica vulneració de dret fonamental, quan es converteix en “ política d’empresa” i es practica amb caràcter general es converteix òbviament en un atac directe al dret de les persones treballadores reconegut per la previsió constitucional esmentada, que -a més- té la seva expressió directa per al món del treball a l’article 4.2.d) del Reial Decret Legislatiu 2/2015 pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (d’ara endavant, ET).
Consulteu els nostres serveis aquí.
JDA/SFAI