Obligació d’informació sobre mecanismes transfronterers de planificació fiscal

S’ha publicat la Llei 10/2020, de 29 de desembre que d’una banda, modifica la Llei General Tributària, en transposició de la Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018, que modifica la Directiva 2011/16/UE pel que fa a l’intercanvi automàtic i obligatori d’informació en l’àmbit de la fiscalitat en relació amb els mecanismes transfronterers subjectes a comunicació d’informació, i d’altra banda estableix el règim d’autoliquidació de l’impost sobre successions i donacions amb caràcter obligatori a la Comunitat Autònoma de Cantàbria i a la Comunitat de Madrid.

Al BOE de 30 de desembre de 2020 s’ha publicat la llei que transposa a l’ordenament espanyol la Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018, que modifica la Directiva 2011/16/UE pel que fa a l’intercanvi automàtic i obligatori d’informació en l’àmbit de la fiscalitat en relació amb els mecanismes transfronterers subjectes a comunicació d’informació (coneguda com a DAC 6). De moment, no obstant això, no es coneixen les dates en què serà necessari començar a realitzar les comunicacions pertinents.

La transposició de la DAC 6 es realitza mitjançant la Llei 10/2020, de 29 de desembre, que incorpora dues noves disposicions addicionals a la Llei General Tributària (LGT): (i) la disposició addicional vint-i-tresena (DA 23), que es refereix a “l’obligació d’informació sobre mecanismes transfronterers de planificació fiscal” i (*ii) la disposició addicional vint-i-quatrena (DA 24), que fa referència a les “obligacions entre particulars derivades de l’obligació d’informació dels mecanismes transfronterers de planificació fiscal”.

A continuació es resumeixen els principals aspectes regulats per les disposicions addicionals esmentades:

1. Obligació d’informar l’Administració tributària

La DA 23 estableix que els “intermediaris”, com es defineixen per la Directiva, o els obligats tributaris interessats (quan concorri, per exemple, l’eximent per deure de secret professional de l’intermediari o quan no existeixi intermediari) hauran de subministrar la següent informació a l’Administració tributària:

1. Mecanismes transfronterers en els quals intervinguin o participin quan concorrin alguns dels senyals distintius definits en l’Annex IV de la Directiva.
2. Informació d’actualització dels mecanismes transfronterers comercialitzables.
3. Informació de la utilització a Espanya dels mecanismes transfronterers de planificació fiscal a què es refereixen les lletres a) i b) anteriors.

La llei precisa a aquest efecte que no tenen la consideració de mecanisme transfronterer de planificació fiscal objecte de declaració aquells acords, negocis jurídics, esquemes o operacions transfrontereres basades en “règims fiscals comunicats i expressament autoritzats per una decisió de la Comissió Europea”.

Per part seva, la DA 24 regula les obligacions de comunicació entre els intervinents i partícips en els mecanismes transfronterers de planificació fiscal objecte de declaració, i estableix que:

1. Els intermediaris eximits pel deure de secret professional de la presentació de la declaració, han de comunicar fefaentment aquesta exempció als altres intermediaris i obligats tributaris interessats.
2. Els qui tinguessin la condició legal d’obligats i haguessin declarat el mecanisme davant l’Administració tributària, han de comunicar fefaentment aquesta presentació a la resta d’intermediaris o obligats tributaris interessats, els qui quedaran eximits de l’obligació de declaració.
3. Secret professional

La DA 23 disposa expressament que estaran dispensats de l’obligació d’informació en atenció al deure de secret professional els qui tinguessin la consideració d’intermediaris, amb independència de l’activitat desenvolupada, que hagin assessorat respecte al disseny, comercialització, organització, posada a disposició per a la seva execució o gestió de l’execució d’un mecanisme transfronterer, amb l’únic objecte d’avaluar l’adequació d’aquest mecanisme a la normativa aplicable i sense procurar ni facilitar la seva implantació.

La llei reconeix a aquest efecte que l’intermediari podrà quedar alliberat del secret professional mitjançant autorització comunicada de manera fefaent per l’obligat tributari interessat.

D’altra banda, s’estableix que el compliment pels intermediaris de l’obligació d’informació, en els termes legalment exigibles, no constitueix violació de les restriccions sobre divulgació d’informació imposades per via contractual o normativa, no implicant per als subjectes obligats cap mena de responsabilitat respecte de l’obligat tributari interessat titular d’aquesta informació.

3. Règim sancionador

La DAC 6 va deixar en mans dels Estats membres la regulació del règim sancionador amb l’única premissa que aquest fos “eficaç, proporcional i dissuasiu”. En el cas d’Espanya, la Llei 10/2020 regula aquest aspecte en l’apartat 4 de la DA 23a i en l’apartat 3 de la DA 24a de la LGT, establint un règim d’infraccions i sancions específic que resultarà incompatible amb les infraccions establertes amb caràcter general en els articles 198 i 199 de la LGT.

1. a) Infraccions relatives a l’obligació de declaració

Es tipifiquen com a infraccions tributàries greus (i) la falta de presentació en termini i (*ii) la presentació incorrecta de les declaracions informatives.

En tots dos casos la sanció consistirà en una multa pecuniària fixa de 2.000 euros per cada dada o conjunt de dades referit a una mateixa declaració o que haguessin estat aportats de manera incompleta, inexacta o falsa, amb un límit mínim de 4.000 euros i un límit màxim equivalent a l’import dels honoraris de l’intermediari o del valor de l’efecte fiscal derivat del mecanisme, segons sigui el subjecte infractor l’intermediari o l’obligat tributari interessat, respectivament.

Per a aquells mecanismes transfronterers que no tinguin valor i que l’infractor sigui l’obligat tributari interessat, es preveu que la sanció sigui equivalent a l’import dels honoraris rebuts o a rebre per l’intermediari.

Per a tots els casos anteriors es contempla una reducció del 50% en l’import de la sanció quan la declaració sigui presentada fora de termini sense requeriment previ de l’Administració tributària.

Finalment, també constitueix infracció tributària greu la presentació de les declaracions per mitjans diferents als electrònics, informàtics i telemàtics, quan existeixi obligació de fer-ho per aquests mitjans. Per a aquesta infracció s’estableix una multa fixa de 250 euros per dada o conjunt de dades referides a la mateixa declaració amb un mínim de 750 euros i un màxim de 1.500 euros.

1. b) Infraccions relatives a les obligacions de comunicació entre particulars

Es tipifica com a infracció lleu l’incompliment (o compliment incorrecte) de l’obligació de l’intermediari eximit pel deure de secret professional de comunicar aquesta exempció als altres intermediaris i obligats tributaris. La sanció consistirà en una multa pecuniària de 600 euros.

No obstant això, quan aquesta infracció concorri amb la falta de declaració del corresponent mecanisme transfronterer per part de la resta d’intermediaris implicats o del contribuent interessat, la infracció es qualificarà de greu i la sanció serà la que hagués correspost per la falta de presentació de la declaració, és a dir, amb una multa pecuniària fixa de 2.000 euros, amb els límits mínim i màxim anteriorment referits.

D’altra banda, es tipifica com a infracció lleu amb sanció de 600 euros l’incompliment de l’obligació, per part de l’intermediari o de l’obligat tributari interessat que hagi presentat la declaració d’informació, de comunicar aquesta circumstància a la resta d’intermediaris intervinents i obligats tributaris interessats.

4. Entrada en vigor

L’entrada en vigor d’aquesta llei es produirà el 31 de desembre de 2020. En qualsevol cas, la transposició completa de la DAC 6 queda pendent de l’aprovació d’una norma reglamentària que desenvolupi la llei. En aquesta norma reglamentària es regularà, entre altres extrems, quins són els terminis de declaració i, fonamentalment, quina serà la data a partir de la qual s’haurà de començar a comunicar els mecanismes transfronterers.

En aquest sentit:

1. A la llei es regula de manera imprecisa un règim transitori per a les obligacions d’informació dels mecanismes transfronterers sotmesos a declaració la primera fase d’execució de la qual s’hagi realitzat entre el 25 de juny de 2018 i el 30 de juny de 2020, i s’estableix únicament que “hauran de ser objecte de declaració en els terminis establerts reglamentàriament”.
2. A la llei s’estableix també que “s’aplicarà als mecanismes transfronterers subjectes a comunicació l’obligació de la qual hagi sorgit a partir del 1 de juliol de 2020” però sense concreció de terminis.

En atenció a la falta de concreció amb la qual la llei regula els terminis de declaració, caldrà esperar a l’aprovació del reglament i dels models oficials de declaració per conèixer la resta de detalls -rellevants i necessaris- per al compliment efectiu d’aquesta nova obligació d’informació en l’àmbit tributari.

5. Impost sobre successions i donacions. Autoliquidacions

S’aprofita aquesta norma per actualitzar les comunitats autònomes en les quals és obligatòria l’autoliquidació de l’impost sobre successions i donacions, i s’hi afegeix les de Cantàbria i Madrid. Per tant, dins de les comunitats de règim comú, ja només es podrà utilitzar el procediment de declaració per a aquest tribut a Extremadura i La Rioja.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

---

JDA SFAI