- 7 marzo, 2016
- Categorias: Legal
El pasado 23 de septiembre de 2015 se publicó en el BOE el esperado baremo que reforma el sistema de valoración de daños y perjuicios ocasionados a las personas en accidentes de tráfico, el cual permite incrementar la protección a las víctimas de accidentes de circulación mediante la rápida resolución de conflictos y la garantía de una indemnización suficiente, con la idea de que el perjudicado en accidente de tráfico vuelva a lo más próximo posible a su estado anterior al siniestro. Por consiguiente mejora el tratamiento resarcitorio de los perjudicados por los accidentes de tráfico y establece un sistema indemnizatorio que tiende a completar y/o a cubrir de una manera más realista los graves perjuicios que supone para un lesionado las consecuencias de un accidente.
Se determinan de forma separada las indemnizaciones para los casos de fallecimiento, incapacidad temporal y secuelas diferenciando en cada caso el perjuicio personal básico, perjuicio particular y el perjuicio patrimonial.
En relación a las lesiones temporales se elimina el concepto de días impeditivos y no impeditivos fijando un importe fijo de día de curación que podrá incrementarse si se dan circunstancias más graves. La nueva Ley distingue entre gastos de asistencia sanitaria y otros gastos diversos resarcibles. Se incluyen los gastos necesarios y razonables que genere la lesión en el desarrollo ordinario de la vida, como por ejemplo incremento de movilidad del lesionado, desplazamiento de familiares para atender al perjudicado, gastos para atender a familiares menores o vulnerables de los que se ocupaba el lesionado, etc.
La nueva valoración actualiza las secuelas o lesiones permanentes para adaptarlo al estado actual de la ciencia mejorando la reparación del gran lesionado que queda en situación de discapacidad y que requiere de ayuda de terceras personas para su autonomía personal, indemnizando los perjuicios y los daños emergentes relacionados con las diferentes partidas de gastos asistenciales futuros, gastos de prótesis, rehabilitación, traslados a las consultas médicas, adecuación de vehículo etc.
En los supuestos de fallecimiento supone un gran avance para la percepción de las indemnizaciones mediante su individualización porque tiene en cuenta las nuevas estructuras familiares. Distingue entre perjuicio patrimonial básico o gastos razonables derivados del fallecimiento y gastos específicos que incluyen el traslado del fallecido, repatriación, entierro y funeral.
Se introduce el concepto de perjuicio patrimonial desarrolla en el daño emergente y lucro cesante. Se tiene en cuenta los ingresos netos de la víctima y valora el trabajo no remunerado como tareas del hogar, pérdida de capacidad de trabajo futura de menores y estudiantes. Asimismo se establece un coeficiente concreto para cada perjudicado que tiene en cuenta deducción de pensiones públicas, duración del perjuicio, el riesgo de fallecimiento del perjudicado, etc.
Como gran novedad la ley incluye los perjuicios extrapatrimoniales o morales llevando a cabo una reestructuración del perjuicio personal básico con las indemnizaciones pos causa de muerte y de su relación con los perjuicios particulares que se refuerzan. En la nueva ley se clasifica a los perjudicados en cinco categorías autónomas: cónyuge, ascendientes, descendientes, hermanos y allegados considerando que éstos sufren siempre un perjuicio resarcible y de la misma cuantía con independencia de que concurran o no con otras categorías de perjudicados.
La reforma también beneficia a la sanidad pública porque las aseguradoras indemnizarán a los servicios públicos de salud de las diferentes comunidades autónomas los gastos derivados de nuevos perjuicios cubiertos como los importes médicos futuros, ciertos gastos de rehabilitación o necesidades de recambio de prótesis de los lesionados graves.
El passat 23 de setembre de 2015 va publicar al BOE l’esperat barem que reforma el sistema de valoració de danys i perjudicis ocasionats a les persones en accidents de trànsit, el qual permet incrementar la protecció a les víctimes d’accidents de circulació mitjançant la ràpida resolució de conflictes i la garantia d’una indemnització suficient, amb la idea que el perjudicat en accident de trànsit torni al més pròxim possible al seu estat anterior al sinistre. Per tant millora el tractament rescabalador dels perjudicats pels accidents de trànsit i estableix un sistema indemnitzatori que tendeix a completar i / o a cobrir d’una manera més realista els greus perjudicis que suposa per a un lesionat les conseqüències d’un accident.
Es determinen de forma separada les indemnitzacions per als casos de mort, incapacitat temporal i seqüeles diferenciant en cada cas el perjudici personal bàsic, perjudici particular i el perjudici patrimonial.
En relació a les lesions temporals s’elimina el concepte de dies impeditius i no impeditius fixant un import fix de dia de curació que podrà incrementar-se si es donen circumstàncies més greus. La nova Llei distingeix entre despeses d’assistència sanitària i altres despeses diverses indemnitzables. S’inclouen les despeses necessàries i raonables que generi la lesió al desenvolupament ordinari de la vida, com ara increment de mobilitat del lesionat, desplaçament de familiars per atendre al perjudicat, despeses per atendre familiars menors o vulnerables dels que ocupava el lesionat, etc.
La nova valoració actualitza les seqüeles o lesions permanents per adaptar-lo a l’estat actual de la ciència millorant la reparació del gran lesionat que queda en situació de discapacitat i que requereix d’ajuda de terceres persones per a la seva autonomia personal, indemnitzant els perjudicis i danys emergents relacionats amb les diferents partides de despeses assistencials futurs, despeses de pròtesis, rehabilitació, trasllats a les consultes mèdiques, adequació de vehicle etc.
En els supòsits de mort suposa un gran avanç per a la percepció de les indemnitzacions mitjançant la seva individualització perquè té en compte les noves estructures familiars. Distingeix entre perjudici patrimonial bàsic o despeses raonables derivats de la mort i despeses específiques que inclouen el trasllat del mort, repatriació, enterrament i funeral.
S’introdueix el concepte de perjudici patrimonial desenvolupa en el dany emergent i lucre cessant. Es té en compte els ingressos nets de la víctima i valora el treball no remunerat com a tasques de la llar, pèrdua de capacitat de treball futura de menors i estudiants. Així mateix s’estableix un coeficient concret per a cada perjudicat que té en compte deducció de pensions públiques, durada del perjudici, el risc de mort del perjudicat, etc.
Com a gran novetat la llei inclou els perjudicis extrapatrimonials o morals duent a terme una reestructuració del perjudici personal bàsic amb les indemnitzacions pos causa de mort i de la seva relació amb els perjudicis particulars que es reforcen. En la nova llei es classifica als perjudicats en cinc categories autònomes: cònjuge, ascendents, descendents, germans i cercles pròxims considerant que aquests pateixen sempre un perjudici indemnitzable i de la mateixa quantia amb independència que concorrin o no amb altres categories de perjudicats.
La reforma també beneficia la sanitat pública perquè les asseguradores han d’indemnitzar els serveis públics de salut de les diferents comunitats autònomes les despeses derivades de nous perjudicis coberts com els imports metges futurs, certes despeses de rehabilitació o necessitats de recanvi de pròtesi dels lesionats greus.