La reforma laboral: Quelcom que no funciona però no es vol canviar (i 3)

El capítol I del Reial Decret esta dedicat a estableix mesures per reduir la dualitat i la temporalitat del mercat, i, en la meva opinió, les mesures que introdueix no aconseguiran res del que persegueix, ja que es limita a posar límits als contractes de obra i servei, estableix una indemnització que ja en molts convenis ja esta reconeguda i aquesta l’estableix de forma progressiva fins el 2015.  Això no afavoreix, en absolut, la contractació indefinida.

Per altre banda, intenta concretar quines son les raons econòmiques, tècniques i organitzatives que permeten l’extinció del contracte de treball per causes objectives i, per tant, amb una indemnització de 20 dies.

Tal com havíem vist, al nostre país la major part d’extincions dels contractes de treball es declaren improcedents. Això no fa mes que posar de relleu la irracionalitat dels mecanismes i pràcticament condemna a les empreses a declarar-se en concurs de creditors si volen ajustar la plantilla. En aquests casos, volem aclarir al lector, l’extinció del contracte de treball la declara el Jutge Mercantil on es segueix el concurs, previ informe de l’administració concursal.

Fins ara les empreses sabien molt be quines eren les regles del joc. Ara desprès de la promulgació del Reial Decret, em temo que les regles han canviat i no sabem en quin sentit.  No sabem com interpretaran els Tribunals les causes tal i com queden establertes en la norma que, dit de pas, continuen essent totalment genèriques i molt poc concretes, lo qual vol dir que torna a deixar als Jutges un ampli espai per l’interpretació.

S’ha corregit, això sí, quelcom que semblava absurd, però que succeïa amb molta freqüència:  Si en l’acomiadament d’un treballador es produïa un error material en el càlcul, es declarava nul i tornàvem a començar el procés. La norma ara estableix que el error de càlcul no determinarà la nul·litat del acomiadament, dons aquest es pot subsanar.

S’introdueixen novetat en el Contracte de foment de la contractació indefinida que consisteixen bàsicament en que hi cap mes varietat de població.  Aquesta es la mesura que ens reservava la norma per fomentar l’ocupació estable. Sincerament, no estem resolent les greus disfuncions del mercat de treball.

En el capítol III introdueixen mesures destinades a afavorir la flexibilitat interna de les empreses i per fomentar l’ús de la reducció de jornada com instrument d’ajust temporal.  L’aspecte mes important d’aquest apartat que es la suspensió del contracte i reducció de la jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, el que venen anomenant el “model alemá” queda pendent de desenvolupament reglamentari. Per tant, estem igual.

I, finalment, en el capítol III es desenvolupen mesures per afavorir l’ocupació del joves i de les persones desempleades.  En aquest capítol es desenvolupen una sèrie de bonificacions als contractes bàsicament dedicat a persones de menys de 30 anys i les de mes de 45 anys, així com els contractes formatius, que ja existien. Aquest tipus de mesures conjunturalment son correctes, perquè tendeixen a  donar millor condicions d’empleabilitat a aquells col·lectius que presenten mes dificultats.

Del segon aspecte que creiem que necessita una profunda reforma, la negociació col·lectiva, no s’aborda en la reforma. Haurem d’esperar.

Després de més de dos anys i mig de diàleg social on sindicats i patronal no han sabut arribar acords i el Govern s’ho a mirat, fugint de la seva responsabilitat,  mentre s’estaven destruint llocs de treball i empreses, veiem com finalment el govern aprova un Reial Decret que anomena de reforma del mercat laboral, però no reforma res.

Desprès de dos anys i mig de no fer res (de fet, fa 20 anys que tenim pendent la reforma), el govern llença la seva reforma laboral pensant mes en els seus compromisos que en el diagnòstic de la situació. El Reial Decret arriba tard per evitar la destrucció de milers de lloc de treball i d’empreses i no contribuirà a crear el marc necessari perquè es creïn ocupació.

Perquè es creï ocupació, el primer que s’ha de donar es “confiança” i no es possible donar confiança quant els eixos de la política econòmica no s’ajusten al diagnòstic i es segueix una política erràtica que només vol acontentar alguns compromisos.

El mercat laboral no funciona, però no sembla que es vulgui canviar.



Dejar un comentario "El nombre que nos facilite aparecerá publicado junto a su comentario"

Suscríbete a nuestra newsletter