Ley de horarios Comerciales en Catalunya. Protecionismo vs liberalismo economico

La nueva Ley 3/ 2014, de 19 de febrero de horarios comerciales de Cataluña y de medidas para determinadas actividades de promoción. Proteccionismo vs Liberalismo económico.-

El pasado 19 de Febrero de 2014, el Parlamento de Cataluña aprobó la Ley 3/2014 reguladora de horarios comerciales y de medidas para determinadas actividades de promoción. Esta ley fue finalmente publicada el pasado día 24 de febrero en el Diario Oficial de la Generalitat de Cataluña, y por tanto entró en vigor el día siguiente de su publicación.

Según se establece en el preámbulo de la nueva ley, lo que pretende el Parlamento de Cataluña con esta regulación es literalmente «adoptar las medidas de ordenación necesarias para preservar el comercio catalán y los derechos de los trabajadores del sector» ya que «el comercio urbano de proximidad es un elemento esencial en la configuración del territorio y de la fisonomía de los pueblos , las ciudades y los barrios de Cataluña y garantiza el abastecimiento de las personas, especialmente las que tienen dificultades de movilidad

De todos es conocido que el comercio de proximidad catalán se basa en un tejido integrado mayoritariamente por empresas medianas y pequeñas que a pesar de la competencia de los grandes centros comerciales y de las grandes superficies, todavía intentan levantar sus persianas cada día. La ley pues, conocedora de esta problemática, ha intentado limitar la libre concurrencia estableciendo un máximo de 12 horas diarias de apertura para cada establecimiento; fijando en 10 domingos y/o festivos (8 de designación autonómica y 2 municipal a determinar por cada Ayuntamiento) los que cada establecimiento podrá permanecer abierto, y asimismo restableciendo nuevamente dos periodos de rebajas a lo largo del año (del 7 de enero al 6 de marzo ambos inclusive, y del 1 de julio al 31 de agosto ambos incluidos) ya que hasta ahora era libre y quedaba a criterio de cada comerciante establecer los periodos de rebajas para cada establecimiento, debido a la impugnación realizada por el Gobierno central ante el Tribunal Constitucional frente el Decreto Ley 4/2012 catalán, que intentaba regular estos períodos pero que había visto suspendida su vigencia por el Tribunal Constitucional. Con esta nueva ley catalana pierde pues todo el interés la resolución definitiva que el Tribunal Constitucional pueda dar a la impugnación estatal de la anterior norma catalana, ya que el citado decreto ley ha sido derogado por la normativa de horarios comerciales que mencionamos.

Esta nueva regulación catalana, intenta pues proteger su comercio autóctono respecto al liberalismo económico que ha predicado el Gobierno estatal cuando con normas como el Real Decreto Ley 20/2012 de 21 de diciembre, modificó la ley estatal reguladora de los horarios comerciales y estableció en 90 las horas laborables de apertura permitida por semana; en 16, los domingos y/o festivos de apertura permitida; y eliminó cualquier limitación a los periodos de rebajas que quedaban bajo el «libre criterio» de cada comerciante. Esta norma ya supuso que el gobierno central impugnara el decreto catalán que limitaba de forma contundente estas medidas tituladas como «medidas de liberalización comercial y fomento de la internacionalización empresarial«.

Con la nueva ley catalana pues, la lucha constante entre el liberalismo estatal y el proteccionismo moderado del Gobierno catalán volverá a entrar en conflicto. Veremos cuando tarda el Gobierno estatal en impugnar también ante el Tribunal Constitucional la reciente ley autonómica que como su preámbulo dice, intenta proteger el comercio de proximidad catalán, lo que es totalmente respetable para defender un tejido empresarial formado principalmente por pequeñas y medianas empresas que no pueden competir con las grandes superficies o las empresas multinacionales, pero que en cierto sentido podría también tildarse de iniciativa un tanto hipócrita cuando sobretodo en la zona del área metropolitana de Barcelona se está planteando con visos de prosperabilidad una proliferación abrumadora de grandes superficies comerciales como el enorme centro Comercial que la australiana Westfield planea construir en la zona del Sincrotrón Alba en Cerdanyola del Vallés, la construcción de un importante centro «Outlet » en Viladecans planteado por parte de la constructora Neinver, o las próximas ampliaciones de los centros comerciales de la Maquinista o Glòries, los cuales amenazan con aniquilar este tejido empresarial catalán de proximidad que la nueva ley dice que pretende proteger, todo lo que en mi opinión no deja de ser como mínimo un contrasentido.

La nova Llei 3/2014, de 19 de febrer d’horaris comercials de Catalunya i de mesures per a determinades activitats de promoció. Proteccionisme vs Liberalisme econòmic.-

El passat 19 de Febrer de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 3/2014 reguladora d’horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció. Aquesta llei fou finalment publicada el passat dia 24 de febrer al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i per tant va entrar en vigor l’endemà de la seva publicació.

Segons s’estableix al preàmbul de la nova llei, el que pretén el Parlament de Catalunya amb aquesta regulació és literalment “adoptar les mesures d’ordenació necessàries per a preservar el comerç català i els drets dels treballadors del sector” ja que “el comerç urbà de proximitat és un element essencial en la configuració del territori i de la fesomia dels pobles, les ciutats i els barris de Catalunya i garanteix el proveïment de les persones, especialment les que tenen dificultats de mobilitat.”

De tots és conegut que el comerç de proximitat català es basa en un teixit integrat majoritàriament per empreses mitjanes i petites que malgrat la competència dels grans centres comercials i de les grans superfícies, encara intenten aixecar persianes cada dia. La llei doncs, coneixedora d’aquesta problemàtica, ha intentat limitar la lliure concurrència establint un màxim a 12 hores diàries d’obertura per cada establiment; fixant en 10 diumenges i/o festius (8 de designació autonòmica i 2 de municipal a determinar per cada Ajuntament) els que cada establiment podrà romandre obert; i així mateix restablint novament dos períodes de rebaixes al llarg de l’any (del 7 de gener al 6 de març ambdós inclosos, i de l’1 de juliol al 31 d’agost ambdós inclosos) ja que fins ara era lliure i quedava a criteri de cada comerciant establir els períodes de rebaixes per cada establiment, degut a la impugnació realitzada pel Govern central davant del Tribunal Constitucional front el Decret Llei 4/2012 català, que intentava regular aquests períodes però que havia vist suspesa la seva vigència pel Tribunal Constitucional. Amb aquesta nova llei catalana perd doncs tot l’interès la resolució definitiva que el Tribunal Constitucional pugui donar a la impugnació estatal de la anterior norma catalana, ja que el citat decret llei ha estat derogat per la normativa d’horaris comercials que mencionem.

Aquesta nova regulació catalana, intenta doncs protegir el seu comerç autòcton respecte al liberalisme econòmic que ha predicat el govern central quan amb normes com el Reial Decret Llei 20/2012 de 21 de desembre, va modificar la llei estatal reguladora dels horaris comercials i va establir en 90 les hores laborables d’obertura permesa per setmana; en 16, els diumenges i/o festius d’obertura permesa; i va eliminar qualsevol limitació als períodes de rebaixes que quedaven al “lliure criteri” de cada comerciant. Aquesta norma ja va comportar que l’estat espanyol impugnés el decret català que limitava de forma contundent aquestes mesures titulades pel govern central com a “medidas de liberalización comercial y fomento de la internacionalización empresarial”.

Amb la nova llei catalana doncs, la lluita constant entre el liberalisme estatal i el proteccionisme moderat del govern català tornarà a entrar en conflicte. Veurem quan tarda el govern central a impugnar també davant del Tribunal Constitucional la recent llei autonòmica que com el seu preàmbul diu, intenta protegir el comerç de proximitat català, el que és totalment respectable per defensar un teixit empresarial format principalment per petites i mitjanes empreses que no poden competir amb les grans superfícies o les empreses multinacionals, però que en un cert sentit podria també titllar-se d’iniciativa un tant hipòcrita quan sobretot a la zona de l’àrea metropolitana de Barcelona s’està plantejant amb visos de prosperabilitat una proliferació aclaparadora de grans superfícies comercials com l’enorme Centre Comercial que l’australiana Westfield planeja construir a la zona del Sincrotró Alba a Cerdanyola; la construcció d’un important centre “Outlet” a Viladecans plantejat per part de la constructora Neinver; o les properes ampliacions dels centres comercials de La Maquinista o Glòries, tots els quals amenacen amb aniquilar aquest teixit empresarial català de proximitat que la nova llei diu que pretén protegir, tot el que al meu entendre no deixa de ser com a mínim un contrasentit.



Dejar un comentario "El nombre que nos facilite aparecerá publicado junto a su comentario"

Suscríbete a nuestra newsletter

Información básica sobre Protección de datos
Responsable: JDA Expert LegalTax, S.L.P.; Finalidad: El envío de comunicaciones comerciales; Derechos: Tiene derecho a acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos, como se explica en la información adicional; Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre Protección de Datos en nuestra página web: https://www.jda.es/contacto/.