¿Es bo parlar d’Independència de Catalunya?

Tan sol fa unes setmanes que parlar d´independència o dels efectes econòmics de la independència o si la independència es econòmicament viable era tabú.   Arrel dels últims fets, s’està començant a parlar, sense tabús, de si Catalunya seria econòmicament viable i si li aniria millor deslligada de Espanya o amb ella. I això es bo. Que la societat en parli obertament es bo.

Els fets estan arrossegant a una classe política que, tinc la impressió, els ha agafat a contrapeu i estan improvisant un camí per el qual encara no tenen ni tant sols una fulla de ruta.

Personalment penso que fa falta fer una extensa i detallada fulla de ruta i veure exactament quin seran els costos de l’aventura i si finalment aquesta portarà més benestar al poble de Catalunya. Perquè aquesta es la finalitat, no la oblidem. Encara que no tinc tant clar que tothom la comparteixi. Estem corrent el risc d’improvisar en quelcom que pot ser un dels fets més rellevants de la nostra historia,   i deixar-hi al davant, liderant-ho,  a aquells que ni tant sols van saber preveure els efectes d’una bombolla quant era més que evident.

Per tant, poc a poc, calculem bé on anem i si finalment serà bo per el poble de Catalunya.

Aquesta fulla de ruta ens hauria de permetre veure quin model de país podríem construir, donades els drets socials, culturals i geogràfiques de Catalunya.

Personalment penso que per construir una Espanya-2, o Portugal, per pagar mes impostos i per fer un país collat per l’Administració, ja estem bé on estem. Al final, serà Europa qui ens anirà portant, en mica en mica, a una Europa Federal de les Nacions, i sinó…el temps. Ara bé, per fer un exercici d’imaginació i de construcció, compteu amb
mi.

Fa poc conversant amb un alt dirigent d’un partir català amb vocació independentista em va fer veure que el seu objectiu no era altre que disposar dels diners que ara van a Madrid per fer un sector públic encara mes gran. Es mes, va admetre, que tindrien que augmentar els impostos a Catalunya per finançar les necessitats.

Per això, no cal tenir d’independència de res, perquè passem a ser encara més dependents d’una classe política que confon contínuament les prioritats.  Com a ciutadà, m’agradaria escoltar que si Catalunya fos independent, a part de fer millors polítiques socials, pagaríem molts menys impostos i, per tant, alliberaríem recursos perquè l’economia real pogués competir en l’àmbit internacional.

En l’estudi del full de ruta, Catalunya s’ha de plantejar, si li convé ser un país de baixa tributació, per atraure inversions de tot el mon, per deixar que les holdings europees tinguin el seu domi lici a Catalunya, aconseguir que els millor directius vulguin viure a Catalunya, perquè hi tenen la seu, etc..

Catalunya s’ha de plantejar coses com aquest i moltes altres mes. Catalunya no pot improvisar. Te que fe un pla i contractar els millors per executar-ho.  Però abans, explicar-ho molt bé als ciutadans.  Avui  estan mobilitzant els ciutadans amb les emocions, que està molt bé, però no es correcte.

Tan sol fa unes setmanes que parlar d´independència o dels efectes econòmics de la independència o si la independència es econòmicament viable era tabú.   Arrel dels últims fets, s’està començant a parlar, sense tabús, de si Catalunya seria econòmicament viable i si li aniria millor deslligada de Espanya o amb ella. I això es bo. Que la societat en parli obertament es bo.

Els fets estan arrossegant a una classe política que, tinc la impressió, els ha agafat a contrapeu i estan improvisant un camí per el qual encara no tenen ni tant sols una fulla de ruta.

Personalment penso que fa falta fer una extensa i detallada fulla de ruta i veure exactament quin seran els costos de l’aventura i si finalment aquesta portarà més benestar al poble de Catalunya. Perquè aquesta es la finalitat, no la oblidem. Encara que no tinc tant clar que tothom la comparteixi. Estem corrent el risc d’improvisar en quelcom que pot ser un dels fets més rellevants de la nostra historia,   i deixar-hi al davant, liderant-ho,  a aquells que ni tant sols van saber preveure els efectes d’una bombolla quant era més que evident.

Per tant, poc a poc, calculem bé on anem i si finalment serà bo per el poble de Catalunya.

Aquesta fulla de ruta ens hauria de permetre veure quin model de país podríem construir, donades els drets socials, culturals i geogràfiques de Catalunya.

Personalment penso que per construir una Espanya-2, o Portugal, per pagar mes impostos i per fer un país collat per l’Administració, ja estem bé on estem. Al final, serà Europa qui ens anirà portant, en mica en mica, a una Europa Federal de les Nacions, i sinó…el temps. Ara bé, per fer un exercici d’imaginació i de construcció, compteu amb
mi.

Fa poc conversant amb un alt dirigent d’un partir català amb vocació independentista em va fer veure que el seu objectiu no era altre que disposar dels diners que ara van a Madrid per fer un sector públic encara mes gran. Es mes, va admetre, que tindrien que augmentar els impostos a Catalunya per finançar les necessitats.

Per això, no cal tenir d’independència de res, perquè passem a ser encara més dependents d’una classe política que confon contínuament les prioritats.  Com a ciutadà, m’agradaria escoltar que si Catalunya fos independent, a part de fer millors polítiques socials, pagaríem molts menys impostos i, per tant, alliberaríem recursos perquè l’economia real pogués competir en l’àmbit internacional.

En l’estudi del full de ruta, Catalunya s’ha de plantejar, si li convé ser un país de baixa tributació, per atraure inversions de tot el mon, per deixar que les holdings europees tinguin el seu domi lici a Catalunya, aconseguir que els millor directius vulguin viure a Catalunya, perquè hi tenen la seu, etc..

Catalunya s’ha de plantejar coses com aquest i moltes altres mes. Catalunya no pot improvisar. Te que fe un pla i contractar els millors per executar-ho.  Però abans, explicar-ho molt bé als ciutadans.  Avui  estan mobilitzant els ciutadans amb les emocions, que està molt bé, però no es correcte.

Tan sol fa unes setmanes que parlar d´independència o dels efectes econòmics de la independència o si la independència es econòmicament viable era tabú.   Arrel dels últims fets, s’està començant a parlar, sense tabús, de si Catalunya seria econòmicament viable i si li aniria millor deslligada de Espanya o amb ella. I això es bo. Que la societat en parli obertament es bo.

Els fets estan arrossegant a una classe política que, tinc la impressió, els ha agafat a contrapeu i estan improvisant un camí per el qual encara no tenen ni tant sols una fulla de ruta.

Personalment penso que fa falta fer una extensa i detallada fulla de ruta i veure exactament quin seran els costos de l’aventura i si finalment aquesta portarà més benestar al poble de Catalunya. Perquè aquesta es la finalitat, no la oblidem. Encara que no tinc tant clar que tothom la comparteixi. Estem corrent el risc d’improvisar en quelcom que pot ser un dels fets més rellevants de la nostra historia,   i deixar-hi al davant, liderant-ho,  a aquells que ni tant sols van saber preveure els efectes d’una bombolla quant era més que evident.

Per tant, poc a poc, calculem bé on anem i si finalment serà bo per el poble de Catalunya.

Aquesta fulla de ruta ens hauria de permetre veure quin model de país podríem construir, donades els drets socials, culturals i geogràfiques de Catalunya.

Personalment penso que per construir una Espanya-2, o Portugal, per pagar mes impostos i per fer un país collat per l’Administració, ja estem bé on estem. Al final, serà Europa qui ens anirà portant, en mica en mica, a una Europa Federal de les Nacions, i sinó…el temps. Ara bé, per fer un exercici d’imaginació i de construcció, compteu amb
mi.

Fa poc conversant amb un alt dirigent d’un partir català amb vocació independentista em va fer veure que el seu objectiu no era altre que disposar dels diners que ara van a Madrid per fer un sector públic encara mes gran. Es mes, va admetre, que tindrien que augmentar els impostos a Catalunya per finançar les necessitats.

Per això, no cal tenir d’independència de res, perquè passem a ser encara més dependents d’una classe política que confon contínuament les prioritats.  Com a ciutadà, m’agradaria escoltar que si Catalunya fos independent, a part de fer millors polítiques socials, pagaríem molts menys impostos i, per tant, alliberaríem recursos perquè l’economia real pogués competir en l’àmbit internacional.

En l’estudi del full de ruta, Catalunya s’ha de plantejar, si li convé ser un país de baixa tributació, per atraure inversions de tot el mon, per deixar que les holdings europees tinguin el seu domi lici a Catalunya, aconseguir que els millor directius vulguin viure a Catalunya, perquè hi tenen la seu, etc..

Catalunya s’ha de plantejar coses com aquest i moltes altres mes. Catalunya no pot improvisar. Te que fe un pla i contractar els millors per executar-ho.  Però abans, explicar-ho molt bé als ciutadans.  Avui  estan mobilitzant els ciutadans amb les emocions, que està molt bé, però no es correcte.



3 comentarios

  • Pepe

    Òndia ja era hora que comencés a fer ús de la llengua catalana pel seu blog. Serà que li comença a veure les orelles al llop. Encara és el castellà la llengua única i vehicular de la seva empresa?

    • Benvolgut, deixem que et digui, Pep: (en l’adreça figura Pepe, en español)
      En primer lloc, agrair-te l’interés per l’article i, contestant a la teva pregunta dir-te que totes les persones que escriuen en el blog, que son professionals que treballen a Jda, tenen tota la llibertat del mon per escriure en català, castellà o anglès.
      Per altre banda, efectivament la web utilitza el castellà, dons no només prestem Serveis a clients en l’àmbit territorial de Catalunya, sinó a altres comunitats autònomes del Estat espanyol, inclús en altres països a Europa i a América.
      Som conscients de la necessitat de comunicació multilingüe de la societat en la que vivim i, en base a això, ja fa mesos que estem treballant en una nova web corporativa que esperem presentar abans de final d’aquest mes en els tres idiomes – català, castellà i Inglés – de us mes freqüent amb els nostres clients.
      Ben atentament,

  • Pepe

    Benvolgut sr.Díaz,

    Em dic Pepe i ni Pep. El fet que de que el meu nom sigui en castellà i els meus cognoms també, no vol dir pas que sigui menys català o no. L’origen d’una persona no ha de vincular pas el seu sentiment per la defensa de la llengua catalana i de la llibertat de Catalunya com a poble. Tot i així, donar-li les meves més sinceres felicitacions per l’esforç d’actualitzar la pàgina web en varis idiomes, entre ells l’únic que és el propi de Catalunya.

    Pepe Herrero

Dejar un comentario "El nombre que nos facilite aparecerá publicado junto a su comentario"

Suscríbete a nuestra newsletter