- 29 marzo, 2016
- Categorias: Empresas
La entrada en vigor de la Nueva Ley de Auditoría publicada en julio de 2015 supone, en primer lugar, un endurecimiento del régimen de independencia y de incompatibilidades de los auditores y, en segundo, un profundo cambio en los informes de auditoría de todas las entidades, especialmente en las de interés público. Dichos cambios, a parte del formato, puesto que está previsto que la opinión aparezca en primer lugar y no al final como hasta ahora, van en concordancia con las Normas Internacionales de Auditoría, y son básicamente los siguientes:
– Mayor detalle de la responsabilidad del auditor.
– Mayor detalle en la responsabilidad de los responsables de gobierno de la entidad en relación con las cuentas anuales.
– Manifestación del auditor de su independencia respecto de la sociedad.
– Descripción de los riesgos considerados más significativos de la existencia de incorrecciones materiales (errores), incluidas las debidas a fraude y un resumen de como el auditor ha abordado dichos riesgos y los comentarios esenciales derivados de dichos riesgos.
– Declaración de que no se han prestado servicios distintos a los de auditoría de cuentas anuales o concurrido en situaciones que puedan afectar a la independencia del auditor.
El contenido del nuevo informe incide mucho en la independencia del auditor e incorpora un apartado que puede ser polémico en cuanto a la descripción de riesgos significativos. Es muy importante que los usuarios del informe de auditoría no confundan los riesgos significativos o cuestiones claves de auditoría explicados en él, con salvedades o aspectos que estén mal en las cuentas anuales, y que deban calificar la opinión, puesto que la identificación de riesgos debe dar mayor transparencia e información en el informe y, sirva para constatar como el auditor ha dado respuesta a dichos riesgos. Por tanto, habrá informes con opinión favorable que puedan tener varios riesgos identificados como significativos, pero que tanto a través del control interno de la propia sociedad, como a través de las pruebas de auditoría realizadas, dicho riesgo identificado, inicialmente, quede totalmente mitigado y sin impacto alguno en las cuentas.
Dichos cambios que la Ley incluye sobre el informe van en consonancia con los cambios en las Normas Internacionales de Auditoría (NIA 701) sobre el contenido del informe, y vienen motivados para transmitir a los usuarios del informe (inversores, banca, registradores, empleados, etc.…), los aspectos más esenciales de los riesgos de auditoría de cada compañía, y el enfoque dado por los auditores y la propia entidad para dar respuesta a dichos riesgos. La Nueva Ley va entrando en vigor por tramos, pero en lo referente al informe de auditoría, se aplicará de forma obligatoria para los trabajos de auditoría de cuentas anuales correspondientes a ejercicios económicos que se inicien a partir del 17 de junio de 2016, o sea, básicamente se iniciará su aplicación para las auditorías de las cuentas anuales del ejercicio 2017, por lo que no se verán publicados en el Registro Mercantil hasta el 2018.
L’entrada en vigor de la Nova Llei d’auditoria publicada el juliol de 2015 suposa, en primer lloc, un enduriment del règim d’independència i d’incompatibilitats dels auditors i, en segon, un profund canvi en els informes d’auditoria de totes les entitats , especialment en les d’interès públic. Aquests canvis, a part del format, ja que està previst que l’opinió aparegui en primer lloc i no al final com fins ara, van en concordança amb les Normes Internacionals d’Auditoria, i són bàsicament els següents:
– Major detall de la responsabilitat de l’auditor.
– Major detall en la responsabilitat dels responsables de govern de l’entitat en relació amb els comptes anuals.
– Manifestació de l’auditor de la seva independència respecte de la societat.
– Descripció dels riscos considerats més significatius de l’existència d’incorreccions materials (errors), incloses les degudes a frau i un resum de com l’auditor ha abordat aquests riscos i els comentaris essencials derivats d’aquests riscos.
– Declaració que no s’han prestat serveis diferents als d’auditoria de comptes anuals o concorregut en situacions que puguin afectar la independència de l’auditor.
El contingut del nou informe incideix molt en la independència de l’auditor i incorpora un apartat que pot ser polèmic pel que fa a la descripció de riscos significatius. És molt important que els usuaris de l’informe d’auditoria no confonguin els riscos significatius o qüestions claus d’auditoria explicats en ell, amb excepcions o aspectes que estiguin mal en els comptes anuals, i que hagin de qualificar l’opinió, ja que la identificació de riscos ha donar més transparència i informació en l’informe i, serveixi per constatar com l’auditor ha donat resposta a aquests riscos. Per tant, hi haurà informes amb opinió favorable que puguin tenir diversos riscos identificats com a significatius, però que tant a través del control intern de la pròpia societat, com a través de les proves d’auditoria realitzades, el risc identificat, inicialment, quedi totalment mitigat i sense cap impacte en els comptes.
Aquests canvis que la Llei inclou sobre l’informe van en consonància amb els canvis en les Normes Internacionals d’Auditoria (NIA 701) sobre el contingut de l’informe, i vénen motivats per transmetre als usuaris de l’informe (inversors, banca, registradors, empleats, etc. …), els aspectes més essencials dels riscos d’auditoria de cada companyia, i l’enfocament donat pels auditors i la pròpia entitat per donar resposta a aquests riscos. La Nova Llei va entrar en vigor per trams, però pel que fa a l’informe d’auditoria, s’aplicarà de forma obligatòria per als treballs d’auditoria de comptes anuals corresponents a exercicis econòmics que s’iniciïn a partir del 17 de juny de 2016, o sigui , bàsicament s’iniciarà la seva aplicació per a les auditories dels comptes anuals de l’exercici 2017, per la qual cosa no es veuran publicats en el Registre Mercantil fins al 2018.