El TSJ de Catalunya, mitjan\u00e7ant sent\u00e8ncia del 14 de setembre de 2021 passat (rec. 2943\/2021), ha declarat la nul\u00b7litat d’un acomiadament injustificat d’una treballadora d’una empresa de Contact Center que estava de baixa per incapacitat temporal.<\/p>\n
La particularitat d’aquesta sent\u00e8ncia \u00e9s que considera que, tot i que no hi concorren les circumst\u00e0ncies per considerar que aquest \u00e9s un sup\u00f2sit de discriminaci\u00f3 per discapacitat en tant que la malaltia analitzada en aquest cas no \u201ccompr\u00e8n una condici\u00f3 causada per una malaltia diagnosticada m\u00e8dicament com a curable o incurable, quan aquesta malaltia comporta una limitaci\u00f3, derivada en particular de malalties f\u00edsiques, mentals o ps\u00edquiques que, en interactuar amb diverses barreres, pot impedir la participaci\u00f3 plena i efectiva de la persona que es tracti en la vida professional en igualtat de condicions amb els altres treballadors, i si aquesta limitaci\u00f3 \u00e9s de llarga durada\u201d ni tampoc \u201cuna limitaci\u00f3 de la capacitat derivada, en particular, de malalties f\u00edsiques, mentals o ps\u00edquiques a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la participaci\u00f3 plena i efectiva de la persona de qu\u00e8 es tracti en la vida professional en igualtat de condicions amb els altres treballadors\u201d.<\/em><\/p>\n Tot i aix\u00f2, el TSJ de Catalunya conclou que l’actuaci\u00f3 de l’empresa constitueix una vulneraci\u00f3 del dret a la integritat f\u00edsica, article 15 de la Constituci\u00f3, ja que una “pol\u00edtica d’empresa” (HDP 7o i RJ 6o, in fine) tendent a acomiadar qui ha estat sovint en situaci\u00f3 d’incapacitat temporal \u00e9s un factor de segregaci\u00f3 dels qui es vegin en la necessitat de situar-se en aquest estat, en la mesura que \u00e9s una amena\u00e7a gen\u00e8rica i \u2013 alhora \u2013 directa, clarament dissuas\u00f2ria per les persones treballadores de fer \u00fas del dret fonamental a protegir la seva pr\u00f2pia integritat f\u00edsica, i concorre una afectaci\u00f3 negativa a la salut dels treballadors, en la mesura que sent aix\u00f2 p\u00fablic les persones que estan malaltes dif\u00edcilment agafaran una baixa per incapacitat temporal, perqu\u00e8 corren el risc de ser acomiadades.<\/p>\n En definitiva, la Sala considera que una actuaci\u00f3 empresarial que de respondre a un fet a\u00efllat (s’acomiada a alg\u00fa que est\u00e0 de baixa per malaltia, per aix\u00f2 sense major extensi\u00f3 ni explicaci\u00f3) no implica vulneraci\u00f3 de dret fonamental, quan es converteix en \u201c pol\u00edtica d’empresa\u201d i es practica amb car\u00e0cter general es converteix \u00f2bviament en un atac directe al dret de les persones treballadores reconegut per la previsi\u00f3 constitucional esmentada, que -a m\u00e9s- t\u00e9 la seva expressi\u00f3 directa per al m\u00f3n del treball a l’article 4.2.d) del Reial Decret Legislatiu 2\/2015 pel qual s’aprova el text ref\u00f3s de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (d’ara endavant, ET).<\/p>\n <\/p>\n