El Tribunal Suprem (TS), en sent\u00e8ncia de el passat 23 de juny, desestima els recursos de cassaci\u00f3 per a la unificaci\u00f3 de doctrina interposats tant per la part empresarial com per la part treballadora contra la sent\u00e8ncia dictada per la Sala del Social de l’TSJ de Catalunya , el 4 d’abril de 2018, que va declarar la improced\u00e8ncia de l’acomiadament de la demandant.<\/p>\n
En la sent\u00e8ncia, es recorda que el TS ja havia establert que la p\u00e8rdua de l’autoritzaci\u00f3 per treballar a Espanya guarda aspectes de completa similitud amb les causes que es preveuen a l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors (ET), en la mesura que impossibilita la continuaci\u00f3 del contracte de treball de l’estranger; sense que, d’altra banda, pugui negar-se que estem davant d’un sup\u00f2sit en qu\u00e8 la causa de la finalitzaci\u00f3 de la mateixa \u00e9s aliena a l’empresa. I, encara que no existeix precisi\u00f3 sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la possible aplicaci\u00f3 de la causa objectiva de l’apartat a) de l’art. 52 ET, aquesta \u00e9s la causa que empara la decisi\u00f3 extintiva quan es produeix la p\u00e8rdua de l’autoritzaci\u00f3 per treballar, al tractar d’una ineptitud sobrevinguda, amb posterioritat a l’ingr\u00e9s a l’empresa.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s la mateixa soluci\u00f3 que la Sala ha donat a sup\u00f2sits similars, aix\u00ed, entre d’altres: la manca de la corresponent autoritzaci\u00f3 administrativa per a ser Oficial de la Marina Mercant (STS de 29 de desembre de 1988); la manca de titulaci\u00f3 necess\u00e0ria per seguir donant classes que constitu\u00efen l’objecte del seu contracte (STS de 29 de mar\u00e7 de 1984), la p\u00e8rdua del perm\u00eds de conduir quan aquest era inherent a l’objecte de el contracte de treball (STS de 27 d’octubre de 1983 ) i aix\u00f2 perqu\u00e8 la ineptitud es recondueix a una gen\u00e8rica falta d’aptitud o de coneixements per al treball pactat, inclosa la manca de titulaci\u00f3 o autoritzaci\u00f3 exigida per a la realitzaci\u00f3 de la feina.<\/p>\n
En relaci\u00f3 amb l’al\u00b7legaci\u00f3 plantejada per la demandant tendent a el reconeixement de la nul\u00b7litat, o subsidi\u00e0riament improced\u00e8ncia, de l’acomiadament, i a una indemnitzaci\u00f3 per danys morals per vulneraci\u00f3 de drets fonamentals, la Sala rebutja la mateixa perqu\u00e8 considera que no consten provats els fets que l’ocupador actu\u00e9s, al dur a terme la finalitzaci\u00f3 del contracte de treballador, com a reacci\u00f3 a la den\u00fancia del treballador davant la Inspecci\u00f3 de Treball i Seguretat Social.<\/p>\n
<\/p>\n
JDA\/SFAI<\/p>\n