La Secci\u00f3 Segona de la Sala del Contenci\u00f3s-Administratiu en sent\u00e8ncia, de 14 de juliol de 2021, fixa com a doctrina que “l’Administraci\u00f3 tribut\u00e0ria no pot realitzar v\u00e0lidament comprovacions, determinar liquidacions o imposar sancions a un obligat tributari prenent com a fonament f\u00e0ctic de la obligaci\u00f3 fiscal suposadament incomplerta els documents o proves confiscats com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’un registre practicat en el domicili de tercers (encara que s’hagi autoritzat l’entrada i registre pel jutge d’aquesta jurisdicci\u00f3), quan aquests documents van ser considerats nuls en sent\u00e8ncia penal ferma, per estar sotmesos en vulneraci\u00f3 de drets fonamentals en la seva obtenci\u00f3 “.<\/p>\n
Afegeix que “tot i que tal declaraci\u00f3 penal no s’hagu\u00e9s dut a terme formalment, la nul\u00b7litat procediria del que estableix l’art. 11 LOPJ, d’acord amb el qual “no tenen efecte les proves obtingudes, directament o indirectament, violentant els drets o llibertats fonamentals”.<\/p>\n
La Sala aplica aquesta doctrina a un cas concret i declara nul\u00b7les les liquidacions i sancions girades per l’Administraci\u00f3 tribut\u00e0ria a un contribuent basades en documents obtinguts en l’entrada i registre domiciliari a un tercer en el qual van confiscar documents referits a altres subjectes i relatius a altres impostos i exercicis diferents d’aquells per als quals es va obtenir l’autoritzaci\u00f3 d’entrada i registre.<\/p>\n
<\/p>\n
JDA\/SFAI<\/p>\n