{"id":19620,"date":"2021-05-10T11:29:04","date_gmt":"2021-05-10T11:29:04","guid":{"rendered":"http:\/\/fwcpfcf.cluster026.hosting.ovh.net\/nova-sentencia-sobre-acomiadament-en-estat-dalarma\/"},"modified":"2021-05-10T11:30:02","modified_gmt":"2021-05-10T11:30:02","slug":"nova-sentencia-sobre-acomiadament-en-estat-dalarma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/nova-sentencia-sobre-acomiadament-en-estat-dalarma\/","title":{"rendered":"Nova sent\u00e8ncia sobre acomiadament en estat d’alarma"},"content":{"rendered":"

Al nostre butllet\u00ed del passat mes d’octubre, vam comentar la sent\u00e8ncia que el Jutjat del Social\u00a0n\u00ba\u00a026 de Barcelona havia dictat amb data 10 de juliol, qualificant que un acomiadament sense causa, d’acord amb una consolidada doctrina jurisprudencial, fins i tot aplicable als acomiadaments no comunicats per escrit, verbals o fins i tot t\u00e0cits, era improcedent.<\/span><\/p>\n

Contra aquesta sent\u00e8ncia, es va presentar recurs de suplicaci\u00f3 davant el TSJ de Catalunya que ha resolt el mateix, mitjan\u00e7ant la sent\u00e8ncia n\u00famero 1851\/2021 de 31 de mar\u00e7 de 2021, confirmant el criteri d’inst\u00e0ncia de la sent\u00e8ncia recorreguda.\u00a0Aquesta sent\u00e8ncia compta amb el vot particular de tres magistrats que dissenteixen sobre que l’acomiadament efectuat s’hagi de qualificar d’improcedent.<\/span><\/p>\n

El criteri majoritari de Ple del Tribunal considera que l’empresa demandada no va posar fi a la relaci\u00f3 laboral amb el treballador amb fonament en causa h\u00e0bil i leg\u00edtima, de manera que l’acomiadament no podia mai ser declarat procedent.\u00a0Tamb\u00e9 ent\u00e9n que l’extinci\u00f3 aquesta materialment vinculada a la crisi provocada pel COVID-19, de manera que l’extinci\u00f3 ho \u00e9s amb contravenci\u00f3 de la prohibici\u00f3 expressa que disciplina l’article 2 de Reial decret llei 9\/2020.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 el que aix\u00f2 sigui aix\u00ed, el que l’acomiadament es realitz\u00e9s amb contravenci\u00f3 del que disposa l’article 2 de l’RDL 9\/2020, no determina la nul\u00b7litat de l’acomiadament.<\/span><\/p>\n

Segons la sent\u00e8ncia, l’esmentat article 2 de l’RDL 9\/2020 no introdueix una veritable prohibici\u00f3 d’acomiadar sin\u00f3 m\u00e9s aviat una limitaci\u00f3 en relaci\u00f3 amb les causes que poden justificar la proced\u00e8ncia d’un acomiadament en aquesta conjuntura.\u00a0Si no es preveu per la norma una prohibici\u00f3 expressa d’acomiadar, no \u00e9s aplicable l’article 6.3 de el Codi Civil que sanciona amb la nul\u00b7litat dels actes contraris a les normes prohibitives.<\/span><\/p>\n

Per la seva banda l’article 6.4 de el Codi Civil disposa que els actes realitzats a l’empara de el text d’una norma que persegueixin un resultat prohibit per l’ordenament jur\u00eddic, o contrari a ell, es consideraran executats en frau de llei i no impediran la deguda aplicaci\u00f3 de la norma que s’hagu\u00e9s tractat d’eludir.<\/span><\/p>\n

La conseq\u00fc\u00e8ncia del frau de llei no \u00e9s la nul\u00b7litat de l’acte\u00a0extintiu\u00a0, sin\u00f3 que s’apliqui la conseq\u00fc\u00e8ncia que, a trav\u00e9s de la instrumentalitzaci\u00f3 de el frau, es tracta d’evitar.\u00a0En el nostre cas, que no existeixen, m\u00e9s aviat que no es poden utilitzar per a la h\u00e0bil extinci\u00f3,\u00a0causes “justificatives de l’extinci\u00f3”.\u00a0<\/span><\/p>\n

I la conseq\u00fc\u00e8ncia que l’institut del frau de llei imposa com a sanci\u00f3 a la prohibici\u00f3 de l’article 2 \u00e9s que, com l’extinci\u00f3 objectiva no pot estar emparada en causa legal, la manca de causalitat de l’acomiadament, en el nostre ordenament i la falta de revisi\u00f3 estructural o temporal i coet\u00e0nia a la legislaci\u00f3 especial COVID-19,\u00a0l’acomiadament ha de declarar-se improcedent.\u00a0<\/span><\/p>\n

Finalitza la fonamentaci\u00f3 la sent\u00e8ncia indicant que ser\u00e0 dif\u00edcil trobar acomiadaments que no estiguin relacionats amb la pand\u00e8mia en els termes de l’esmentat article 2, amb la qual cosa la conclusi\u00f3 seria la generalitzaci\u00f3 en el deure de readmissi\u00f3 obligat\u00f2ria com a manera de rebutjar la conducta empresarial fraudulenta , cosa que, en molts casos abocaria a empreses, que en altres condicions serien viables afrontant les conseq\u00fc\u00e8ncies d’alguns acomiadaments que poguessin ser declarats improcedents, a la seva desaparici\u00f3 en via f\u00e0ctica, de manera que finalment es defraudaria la veritable teleologia del manteniment de l’ocupaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Pel que fa als arguments dels Vots Particulars, s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n