{"id":18850,"date":"2021-03-01T09:36:40","date_gmt":"2021-03-01T09:36:40","guid":{"rendered":"http:\/\/fwcpfcf.cluster026.hosting.ovh.net\/la-simulacio-en-lambit-tributari\/"},"modified":"2021-03-01T09:39:00","modified_gmt":"2021-03-01T09:39:00","slug":"la-simulacio-en-lambit-tributari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/la-simulacio-en-lambit-tributari\/","title":{"rendered":"La simulaci\u00f3 en l’\u00e0mbit tributari"},"content":{"rendered":"

A el principi del cristianisme, els escriptors religiosos s’enumeraven 8 pecats capitals, el nombre Se7en va ser introdu\u00eft molt despr\u00e9s pel Papa Gregori el Gran i encara que es va mantenir pels te\u00f2legs de l’Edat Mitjana, recentment el nostre Tribunal Suprem ha tornat a incorporar un quinta ess\u00e8ncia sat\u00e0nica. No es tracta de la fornicaci\u00f3 encara que en alguna cosa s’assembla, sin\u00f3 de la simulaci\u00f3 en l’\u00e0mbit tributari que per desgr\u00e0cia de molts, s’ha convertit en una pr\u00e0ctica habitual d’inspectors en la seva modalitat m\u00e9s vand\u00e0lica la “interpositio societatis” en qu\u00e8 els actuaris de l’ag\u00e8ncia tribut\u00e0ria en ocasions amb maximalismes i arguments lleugers, identifica com a acte simulat tota canalitzaci\u00f3 d’ingressos a favor d’una societat mercantil quan els mateixos s’haguessin pogut obtenir sense la societat, de tal manera que quan no es puguin acreditar mitjans materials suficients i els serveis prestats siguin de car\u00e0cter eminentment personal, s’entendran atribu\u00efbles al soci, procedint sense pudor a plantejar un imp\u00fadic i llibert\u00ed acte de simulaci\u00f3 i a considerar la societat un mitj\u00e0 fraudulent d’aparen\u00e7a negocial, artificiosa i il\u00b7l\u00edcita.<\/span><\/p>\n

Es tracta del nou vuit\u00e8 pecat capital que, tot i no ser contrari als ensenyaments cristians, ens d\u00f3na pas directe a les acaballes de l’home pecamin\u00f3s i al seu conseq\u00fcent patiment infernal. L’obligat tributari que tingui la vilesa de constituir una societat mercantil i el desig carnal de limitar la responsabilitat patrimonial de la seva gesti\u00f3, encara que sigui grat amb D\u00e9u, ser\u00e0 sodomitzat sense embuts i fustigat amb truculentes liquidacions que han de traslladar gaireb\u00e9 per art de m\u00e0gia al seu base imposable de l’IRPF, la totalitat dels ingressos obtinguts per la societat amb la corresponent sanci\u00f3 per simulaci\u00f3, gaireb\u00e9 res!<\/strong><\/span><\/p>\n

I mirin, quan cal saltar es salta. Si s’ha de passar per sobre de la nostra constituci\u00f3 que empara la llibertat d’empresa, es passa. I si s’ha de saltar a la torera l’article 18.6 LIS i la seva safe harbor per a socis professionals, tamb\u00e9 es salta. Aix\u00ed que de salt en salt arribem a “l’assalt” amb actes de liquidaci\u00f3 que no en poques ocasions suposen una transgressi\u00f3 de l’\u00e0mbit factual dels fets i una conculcaci\u00f3 flagrant dels drets de l’obligat tributari.<\/span><\/p>\n

Sempre poso l’exemple del meu oncle Frederic, un contribuent de l’IRPF com jo o qualsevol de vost\u00e8s, que ve exercint una activitat professional i que per mor del precepte constitucional de llibertat d’empresa abans referit, decideix interposar una societat mercantil amb el lloable prop\u00f2sit d’ limitar la seva responsabilitat a les aportacions efectuades, fixant amb les degudes cauteles estatut\u00e0ries, una retribuci\u00f3 de mercat en proporci\u00f3 raonable a la import\u00e0ncia de la seva societat, la seva situaci\u00f3 econ\u00f2mica i als est\u00e0ndards de mercat d’empreses comparables. Pobre oncle Fede, tots els seus esfor\u00e7os van resultar erms abans el pas ferm i immisericorde de la inspecci\u00f3 de tributs i la seva gran parany saducea, la potestat de qualificar i declarar la simulaci\u00f3 l’acte de liquidaci\u00f3, sense que aix\u00f2 produeixi altres efectes que els exclusivament tributaris, que \u00f2bviament prefereixin aplicar abans de endinsar-se al prolix i laber\u00edntic r\u00e8gim d’operacions vinculades.<\/span><\/p>\n

No creguin que aix\u00f2 de la simulaci\u00f3 \u00e9s una excentricitat jur\u00eddica exclusiva de el dret tributari, aquest concepte t\u00e9 el seu etiologia en el Codi Civil i en la jurisprud\u00e8ncia Ius privatista, de manera que l’article 16 de la LGT constitueix l’adequaci\u00f3 a l’\u00e0mbit tributari de la causa falsa prevista a l’article 1276 de el Codi Civil, i que conforma juntament amb l’article 15 LGT de conflicte en l’aplicaci\u00f3 de la norma tribut\u00e0ria, els dos fonaments pilars de les cl\u00e0usules antielusivas tamb\u00e9 anomenades General Anti Avoidance Rule (Gaar), pels amants de l’spanglish. Sempre havia pensat que aquest terme de conflicte d’aplicaci\u00f3 de la norma era una cursileria bizantina fins que es va disposar la sancionabilitat del conflicte, tipificant la infracci\u00f3 de l’article 206 bis de la LGT amb la reforma operada per la Llei 34\/2015.<\/span><\/p>\n

En l’anterior LGT tenia una denominaci\u00f3 m\u00e9s castissa “frau de llei” que va conviure en el nostre ordenament jur\u00eddic durant 40 anys i l’aplicaci\u00f3 exigeix \u200b\u200bl’emissi\u00f3 pr\u00e8via d’un informe cervant\u00ed amb resoluci\u00f3 favorable de la Comissi\u00f3 consultiva que en teoria ha de formular-se en un termini m\u00e0xim de 3 mesos ampliable a 4, encara que en la pr\u00e0ctica com es poden imaginar, millor esperar assegut.<\/span><\/p>\n

Lamentable aquest disbarat compta amb l’aprovaci\u00f3 i benepl\u00e0cit de moltes inst\u00e0ncies jur\u00eddiques, entre elles el zenit del nostre poder judicial. La sent\u00e8ncia 192\/2020 de 13 de febrer del Tribunal Suprem confirma sorprenentment una sent\u00e8ncia de l’AN per considerar-la plenament ajustada a dret amb alguns matisos rellevants en l’\u00e0mbit sancionador. Aquesta resoluci\u00f3 de l’AN confirmava l’apreciaci\u00f3 de simulaci\u00f3 en el cas d’una societat que comptava amb dos treballadors entre altres mitjans afectes a la seva activitat, i entenia que l’acte d’imposici\u00f3 de la sanci\u00f3 de la referida simulaci\u00f3 no estava raonablement motivat per\u00f2 no perqu\u00e8 la imposici\u00f3 de sanci\u00f3 no arrib\u00e9s als est\u00e0ndards establerts per la jurisprud\u00e8ncia de el TS ni perqu\u00e8 s’apreci\u00e9s un automatisme sancionador, sin\u00f3 perqu\u00e8, la resoluci\u00f3 sancionadora invocava neglig\u00e8ncia en lloc de dol.<\/span><\/p>\n

En aquesta sent\u00e8ncia el TS confirma que l’abs\u00e8ncia d’una correcta motivaci\u00f3 invalida la imposici\u00f3 de sanci\u00f3 la qual cosa ens porta a considerar que la motivaci\u00f3 es fa necess\u00e0ria tamb\u00e9 en casos de simulaci\u00f3, aix\u00ed que alguna cosa tindr\u00e0 l’aigua quan la beneeixen.<\/span><\/p>\n

Lamentablement el TS no va entrar en aquesta ocasi\u00f3 en el fons de l’assumpte que presentava inter\u00e8s cassacional per asseure doctrina respecte a si els actes de simulaci\u00f3 porten nuats i indissolublement associats la sanci\u00f3.<\/span><\/p>\n

El recurs de cassaci\u00f3 plantejat per l’Advocacia de l’Estat pretenia que el TS ratifiqu\u00e9s la tesi que, un cop apreciada l’exist\u00e8ncia de simulaci\u00f3 que pressuposa l’exist\u00e8ncia d’ocultaci\u00f3 i, per tant, del dol o la culpa, hagi acceptar-se el mateix sense major esfor\u00e7 argumental tenint en compte que la decisi\u00f3 administrativa punitiva ja motiva prou l’exist\u00e8ncia de culpabilitat, de tal manera que, un cop estimada la concurr\u00e8ncia d’un acte o negoci simulat, a la vista del que disposa l’article 16.3 LGT seria procedent, en tot cas, aplicar la sanci\u00f3 sense que result\u00e9s invocable l’excepci\u00f3 de l’article 179.2 d) d’exclusi\u00f3 de responsabilitat per infracci\u00f3 tribut\u00e0ria en aquells casos en qu\u00e8 l’obligat tributari pugui adduir una interpretaci\u00f3 raonable de la norma.<\/span><\/p>\n

En definitiva es tractaria d’aclarir el dubte hamleti\u00e0 de si la simulaci\u00f3 suposa per se un acte palmari d’ocultaci\u00f3 dolosa o cal motivar la concurr\u00e8ncia de l’element subjectiu de la infracci\u00f3 tribut\u00e0ria. Fixeu-vos que el tema no \u00e9s en absolut intranscendent, i la q\u00fcesti\u00f3 subjacent que batega darrere de tot aquest plantejament \u00e9s si resulta d’acord amb el dret a la tutela judicial efectiva de l’article 24 de la nostra Constituci\u00f3 no de motivar una imposici\u00f3 de sancions en els casos de simulaci\u00f3 .<\/span><\/p>\n

Aquesta relaci\u00f3 causa efecte entre simulaci\u00f3 i sanci\u00f3 s’ha tractat profusament en una altra sent\u00e8ncia posterior del Tribunal Suprem la n\u00famero 135\/202 de 4 de febrer de 2021 on l’Alt Tribunal s’observa que en el tenor literal de la norma que l’article 16.3 de la LGT no utilitza l’expressi\u00f3 “en tot cas” ja que en aquest cas ens trobar\u00edem davant d’una norma inconstitucional, sin\u00f3 “si escau”, i tot i que aix\u00f2 puguin derivar diverses interpretacions jur\u00eddiques no sembla raonable establir un automatisme sancionador en sup\u00f2sits de simulaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

No en va, l’article 16.2 LGT estableix que l’exist\u00e8ncia de simulaci\u00f3 ser\u00e0 declarada per l’administraci\u00f3 tribut\u00e0ria en el corresponent acte de liquidaci\u00f3 que est\u00e0 facultada i habilitada per a apreciar per si mateixa l’exist\u00e8ncia de simulaci\u00f3, per\u00f2 sempre sustentant aquesta apreciaci\u00f3 amb el corresponent material probatori, recaient la c\u00e0rrega de la prova sobre la pr\u00f2pia administraci\u00f3 tribut\u00e0ria.<\/span><\/p>\n

No obstant l’anterior, el Tribunal estableix una desconnexi\u00f3 inequ\u00edvoca entre la comissi\u00f3 d’un acte simulat i el sup\u00f2sit d’exoneraci\u00f3 de responsabilitat en mat\u00e8ria d’infraccions tribut\u00e0ries que preveu l’article 179.2 lletra d) LGT.<\/span><\/p>\n

El Tribunal ens delecta amb asseveracions com “La simulaci\u00f3, per la seva pr\u00f2pia naturalesa, \u00e9s sempre dolosa. El m\u00e9s coherent era desestimar l’al\u00b7legaci\u00f3 relativa a la interpretaci\u00f3 raonable i continuar amb l’an\u00e0lisi de les restants al\u00b7legacions formules per l’interessat. L’operativitat de l’article 179.2, d) LGT no \u00e9s general, en la hip\u00f2tesi de simulaci\u00f3 no t\u00e9 cabuda.” A la segona va la ven\u00e7uda. El nostre entranyable TS arriba a la conclusi\u00f3 que presentava inter\u00e8s cassacional que a la vista del que disposa l’article 16.3 LGT, procedeix, si \u00e9s el cas (encara que no en tot cas), la imposici\u00f3 de sancions, sense que una interpretaci\u00f3 raonable de la norma, emparada en l’article ja esmentat article 179.2, d) LGT, que exclou la responsabilitat, pugui resultar operativa o invocable.<\/span><\/p>\n

Ja veuen vost\u00e8s benvolguts lectors, el pecat com la virtut no depenen de la seva pr\u00f2pia naturalesa sin\u00f3 de la voluntat i la infausta necessitat d’alguns.<\/span><\/p>\n

\n

Jos\u00e9 Manuel Aguilar Rodr\u00edguez<\/strong><\/span><\/p>\n

Assessor fiscal JDA\/SFAI<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A el principi del cristianisme, els escriptors religiosos s’enumeraven 8 pecats capitals, el nombre Se7en va ser introdu\u00eft molt despr\u00e9s pel Papa Gregori el Gran i encara que es va mantenir pels te\u00f2legs de l’Edat Mitjana, recentment el nostre Tribunal Suprem ha tornat a incorporar un quinta ess\u00e8ncia sat\u00e0nica. No es tracta de la fornicaci\u00f3<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":18848,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"rs_blank_template":"","rs_page_bg_color":"","slide_template_v7":"","footnotes":""},"categories":[826],"tags":[],"class_list":["post-18850","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-fiscal-ca-2"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18850","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/50"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18850"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18850\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18848"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18850"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18850"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18850"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}