{"id":17353,"date":"2020-10-07T08:41:35","date_gmt":"2020-10-07T08:41:35","guid":{"rendered":"http:\/\/fwcpfcf.cluster026.hosting.ovh.net\/si-el-carrec-es-gratuit-les-retribucions-a-administradors-no-son-deduibles-en-limpost-sobre-societats\/"},"modified":"2020-10-07T09:34:28","modified_gmt":"2020-10-07T09:34:28","slug":"si-el-carrec-es-gratuit-les-retribucions-a-administradors-no-son-deduibles-en-limpost-sobre-societats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/si-el-carrec-es-gratuit-les-retribucions-a-administradors-no-son-deduibles-en-limpost-sobre-societats\/","title":{"rendered":"Si el c\u00e0rrec \u00e9s gratu\u00eft les retribucions a administradors no s\u00f3n deduibles en l’impost sobre societats"},"content":{"rendered":"

El Tribunal Econ\u00f2mic Administratiu Central (TEAC) en la seva resoluci\u00f3 de 17 de juliol de 2020, RG 3156\/2019, nega la dedu\u00efbilitat en l’Impost sobre Societats de la retribuci\u00f3 pagada per una societat als seus administradors mercantils, quan aquests desenvolupen, a m\u00e9s, funcions o activitats de direcci\u00f3 o ger\u00e8ncia per a la mateixa i els estatuts reflecteixen la gratu\u00eftat del c\u00e0rrec. En aquesta resoluci\u00f3 el Tribunal es remet a la Resoluci\u00f3 TEAC, de 8 d’octubre de 2019, RG 5548\/2018, en la qual se sost\u00e9 el mateix criteri.<\/span><\/p>\n

En aquesta resoluci\u00f3, es comparteixen les raons de la Inspecci\u00f3 per no admetre la dedu\u00efbilitat fiscal de les retribucions dels administradors que, com ells eren consellers de la societat, tot el que van percebre d’aquesta, segons la teoria de l’enlla\u00e7, cal considerar que retribu\u00efa la seva condici\u00f3 de consellers, resultant que els estatuts socials de l’entitat recullen que tal c\u00e0rrec \u00e9s \u00abgratu\u00eft\u00bb, el que implica que els imports que se’ls van pagar no fossin dedu\u00efbles fiscalment.<\/span><\/p>\n

Les sales socials i del Civil del Tribunal Suprem [SSTS de 26 de desembre de 2007, recurs n\u00fam 1652\/2006 i de 18 de juny de 2013, recurs n\u00fam 365\/2011] van crear l’anomenada \u00abteoria de l’ vincle \u00bb, d’acord amb la qual les activitats de gesti\u00f3 i administraci\u00f3 o d’alta direcci\u00f3 d’una societat prestades en el marc d’unes relacions laborals pels que, al seu torn, s\u00f3n administradors o consellers de la mateixa, queden subsumides i absorbides per les quals aquestes persones han de prestar per les seves obligacions mercantils com a administradors o consellers de tal societat. Per ser fiscalment dedu\u00efbles les quantitats que una societat pogu\u00e9s pagar als seus administradors o consellers, tal possibilitat d’abonar aquestes retribucions hauria de constar expressament en els estatuts d’aquesta societat, en els quals -segons l’art. 217 del RDLeg. 1\/2010 (Text Ref\u00f3s de la Llei de Societats Capital), en la redacci\u00f3 original- havia d’estar establert el corresponent sistema de retribuci\u00f3, havent a m\u00e9s de complir tot el que la normativa mercantil disposava en relaci\u00f3 a aquestes retribucions.<\/span><\/p>\n

En el sup\u00f2sit previst en la resoluci\u00f3, el motiu de la no admissi\u00f3 de la despesa ha estat la manca de prova de l’acompliment dels requisits que s’exigeixen per a la fixaci\u00f3 de la retribuci\u00f3 de les funcions executives dels membres de consell d’administraci\u00f3. En conseq\u00fc\u00e8ncia, atesa la gratu\u00eftat del c\u00e0rrec establerta en els estatuts i no havent estat provades les retribucions, fixades segons estableix la norma, a el membre del consell d’administraci\u00f3 per l’exercici de les funcions executives, les quanties satisfetes tenen car\u00e0cter de no dedu\u00efble.<\/span><\/p>\n

Comentaris a aquesta resoluci\u00f3 de l’TEAC: Si amb la Llei de l’Impost sobre Societats vigent a partir de l’any 2015 s’havia establert certa treva fiscal respecte a la dedu\u00efbilitat de les retribucions satisfetes als administradors societaris amb funcions executives (i aix\u00ed ho reflect\u00edem en els nostres Apunts de el passat mes de setembre), el Tribunal Econ\u00f2mic-Administratiu Central (TEAC) ha remogut les bases de la treva amb una interpretaci\u00f3 nova i contr\u00e0ria al criteri fins avui establert per la Direcci\u00f3 General de Tributs (DGT). \u00bfFalta de coordinaci\u00f3 entre els \u00f2rgans interpretatius de el Ministeri d’Hisenda, amb els d’aplicaci\u00f3 i revisi\u00f3 dels tributs ?.<\/span><\/p>\n

Recordem que la Llei 27\/2014 de 27 de novembre, exclou del concepte donatius i liberalitats (i, per tant, permet la dedu\u00efbilitat en l’Impost) “les retribucions als administradors per l’exercici de funcions d’alta direcci\u00f3, o altres funcions derivades d’un contracte de car\u00e0cter laboral amb l’entitat “(art. 15.e).<\/span><\/p>\n

Aquesta exclusi\u00f3 s’ha interpretat, fins ara, com un intent de legislador d’acabar, a efectes fiscals, amb les conseq\u00fc\u00e8ncies de la coneguda com “Teoria de l’Enlla\u00e7” (teoria que implica la incompatibilitat de la relaci\u00f3 mercantil de l’administrador amb la relaci\u00f3 laboral d’alta direcci\u00f3 que pugui existir per les funcions executives, prevalent aquella sobre aquesta).<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, s’exclou del concepte de liberalitat, \u00e9s a dir, es permet la seva dedu\u00efbilitat en l’Impost, a aquelles retribucions que es satisfan als administradors societaris per les tasques d’alta direcci\u00f3 o altres derivades d’un contracte laboral amb l’entitat. Es separa, per tant, el tractament fiscal de la problem\u00e0tica existent en l’esfera mercantil en l’\u00e0mbit de la remuneraci\u00f3 dels administradors societaris amb funcions executives, assumpte aquest que, en els \u00faltims anys, ha estat objecte d’intens debat.<\/span><\/p>\n

La DGT, \u00f2rgan encarregat de la interpretaci\u00f3 de la normativa tribut\u00e0ria, ha interpretat la nova redacci\u00f3 de l’art.15.e) de la forma assenyalada, considerant dedu\u00efbles retribucions percebudes per les funcions d’alta direcci\u00f3 realitzades per l’administrador \u00fanic d’una empresa, fins i tot en el cas extrem de gratu\u00eftat del c\u00e0rrec en els estatuts socials. Tal \u00e9s el cas analitzat en la seva consulta vinculant de 8 de setembre de 2016, o en la de 14 de setembre d’aquest mateix any.<\/span><\/p>\n

D’altra banda, no hem d’oblidar que aquest criteri establert per la DGT va haver de ser respectat pels \u00f2rgans d’aplicaci\u00f3 dels tributs, com aix\u00ed ho ordena la nostra Llei general tribut\u00e0ria. No obstant aix\u00f2, alguna cosa ha fallat quan el TEAC ha tingut ocasi\u00f3 de pronunciar-se sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3. I ho ha fet, com malauradament el contribuent temia que es fes abans o despr\u00e9s, negant la dedu\u00efbilitat de les retribucions a administradors que exerceixen funcions directives, en els casos en qu\u00e8 aquestes no s’ajusten al que disposa la normativa mercantil, per considerar que es tracta d’una despesa contrari a l’ordenament jur\u00eddic, d’acord amb el que disposa l’art. 15.f) de la LIS.<\/span><\/p>\n

En qualsevol cas, davant el criteri ara establert pel TEAC, la retribuci\u00f3 dels administradors, incloent els que exerceixen funcions directives, ha de complir escrupolosament amb el que estableix la normativa i jurisprud\u00e8ncia mercantil, cenyint-se als requisits de const\u00e0ncia estatut\u00e0ria que preveu l’article 217 de la Llei de societats de capital i la seva interpretaci\u00f3 donada per la pol\u00e8mica Sent\u00e8ncia de la Sala del Civil del Tribunal Suprem de 26 de febrer de 2018.<\/span><\/p>\n

\n

JDA SFAI\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Tribunal Econ\u00f2mic Administratiu Central (TEAC) en la seva resoluci\u00f3 de 17 de juliol de 2020, RG 3156\/2019, nega la dedu\u00efbilitat en l’Impost sobre Societats de la retribuci\u00f3 pagada per una societat als seus administradors mercantils, quan aquests desenvolupen, a m\u00e9s, funcions o activitats de direcci\u00f3 o ger\u00e8ncia per a la mateixa i els estatuts<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":17378,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"rs_blank_template":"","rs_page_bg_color":"","slide_template_v7":"","footnotes":""},"categories":[826],"tags":[],"class_list":["post-17353","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-fiscal-ca-2"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17353","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/50"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17353"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17353\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17378"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17353"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17353"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17353"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}