El 9 de maig de 2.013 el Tribunal Suprem va tenir l’ocasi\u00f3 de pronunciar-se sobre les cl\u00e0usules de l\u00edmit m\u00ednim a la variaci\u00f3 del tipus d’inter\u00e8s aplicable, les\u00a0conegudes com “cl\u00e0usules s\u00f2l”. A partir d’aquesta Sent\u00e8ncia, no van ser pocs els Bancs que amb la finalitat d’evitar reclamacions judicials dels seus clients van pactar amb els mateixos una suspensi\u00f3 temporal d’aplicaci\u00f3, o una rebaixa en aquest tipus m\u00ednim, i tot aix\u00f2 amb l’especial ren\u00fancia manifestada pel client consumidor que no reclamaria judicialment. Per donar-li forma d’autenticitat i d’expressa real de voluntat, la ren\u00fancia d’accions i la comprensi\u00f3 de la cl\u00e0usula s\u00f2l s’indicava a el client que ho emet\u00e9s en document manuscrit.<\/p>\n
EL Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea (TJUE) en recent sent\u00e8ncia de data 9 de juliol de 2020, ha tingut ocasi\u00f3 de revisar i interpretar\u00a0la validesa d’aquests contractes. La primera q\u00fcesti\u00f3 que determina \u00e9s que la voluntat manifestada pel consumidor perqu\u00e8 l’afecti una cl\u00e0usula abusiva \u00e9s v\u00e0lida sempre que la consenti lliurement i degudament informat de la repercussi\u00f3 d’aquesta cl\u00e0usula. Per tant, per s\u00ed mateixa aquesta acceptaci\u00f3 de reducci\u00f3 de cl\u00e0usula s\u00f2l, o anul\u00b7laci\u00f3 parcial, podria ser v\u00e0lida sempre que pugui provar-se que la decisi\u00f3 va ser presa lliurement i amb la deguda informaci\u00f3n, coneixent la repercussi\u00f3 de l’aplicaci\u00f3 d’aquesta cl\u00e0usula. Aix\u00f2 fa que molts dels pactes que es van assolir puguin considerar-se com nuls, ja que realment no es van signar amb la pretesa llibertat de consentiment, sin\u00f3 davant d’una pressi\u00f3 produ\u00efda pel pagament urgent de les quotes i la insist\u00e8ncia de les entitats financeres per evitar plets immediats i, a m\u00e9s m’atreviria a dir que sense la deguda informaci\u00f3 del que suposava l’acceptaci\u00f3 de l’acord, sobretot a futur.<\/p>\n
Tamb\u00e9 indica el TJUE que l’abusivitat de l’acceptaci\u00f3 de la cl\u00e0usula s\u00f2l, ja sigui en mode rebaixa o en mode suspensi\u00f3 temporal, perqu\u00e8 sigui v\u00e0lida, precisa que fos una cl\u00e0usula degudament negociada per les parts, i en el qual client hagi pogut influir i negociar el seu contingut. Aqu\u00ed \u00e9s especialment emf\u00e0tic el\u00a0Tribunal, ja que indica que els contractes que es van signar amb els clients eren confeccionats per l’entitat financera i amb vista a una utilitzaci\u00f3 generalitzada, el que evidentment presumeix la manca de negociaci\u00f3 individual. Fins i tot arriba a determinar que la redacci\u00f3 manuscrita de el client i la seva r\u00fabrica, tampoc \u00e9s cap prova que mostr\u00e9s comprensi\u00f3 del funcionament de la cl\u00e0usula s\u00f2l, i per tant que hi hagi una negociaci\u00f3 individualitzada.<\/p>\n
Igualment el TJUE en la mateixa sent\u00e8ncia, afronta el tema de les ren\u00fancies a l’exercici d’accions judicials per part de client, fet aquest que estava recollit en tots els acords. Aqu\u00ed s\u00ed que es mostra molt contundent\u00a0el\u00a0Tribunal, doncs determina que un consumidor no pot comprometre’s v\u00e0lidament a renunciar per al futur a la tutela judicial.<\/p>\n
<\/p>\n
Joan Barba<\/p>\n
Advocat a JDA\/SFAI<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El 9 de maig de 2.013 el Tribunal Suprem va tenir l’ocasi\u00f3 de pronunciar-se sobre les cl\u00e0usules de l\u00edmit m\u00ednim a la variaci\u00f3 del tipus d’inter\u00e8s aplicable, les\u00a0conegudes com “cl\u00e0usules s\u00f2l”. A partir d’aquesta Sent\u00e8ncia, no van ser pocs els Bancs que amb la finalitat d’evitar reclamacions judicials dels seus clients van pactar amb els<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":16967,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"rs_blank_template":"","rs_page_bg_color":"","slide_template_v7":"","footnotes":""},"categories":[766],"tags":[],"class_list":["post-16970","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-legal-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16970","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/50"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16970"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16970\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16967"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16970"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16970"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jda.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16970"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}